dissabte, 28 de desembre de 2013

Setsef Senob

Les nadales de paper i la filatèlia estan en perill d'extinció. Ja fins i tot les grans corporacions han deixat d'enviar felicitacions nadalenques. Els Ferrandis del futur ho tenen magre. Alguns ja fan animacions, més o menys mel·líflues, que es puguin enviar per whatsapp, com la visita guiada de l'estel nadalenc a l'interior de la Sagrada Família. Les nadales personalitzades, que abans eren el recurs de qui no en comprava, campen per les xarxes socials. Les clàssiques fotos de nens o animals domèstics ornamentats amb detalls nadalencs colonitzen els murs del Facebook. La qüestió és digitalitzar-ho tot per estalviar els costos de la tercera dimensió. La majoria  circulen sense segell: missatges, fotos, il·lustracions, animacions, videos... Tot digital. En aquest context, els membres del CPI (Club Palindromista Internacional) fa dies que intercanvien palíndroms nadalencs per la xarxa. Un palíndrom és una frase capicua que admet la lectura en els dos sentits, com ara català a l'atac. Com que n'hi ha prou amb aprendre-se'n la meitat resulten un prodigi d'estalvi. D'altra banda, la seva simetria forçosa els transfereix un to tan artificiós com el de la retòrica nadalenca. Fernando Sáenz adjunta un menú nadalenc capicua (Sapo con oca, lomo, lacón o copas) i després anuncia el de la vicepresidenta espanyola: A Soraya papá da papaya rosa.
 
Altres membres del CPI han explorat la simetria entre  Navidad i dádiva (regal). Merlina Acevedo envia “Dádiva, nada mal llamada Navidad” i el poeta Pablo Nemirovsky “Sí, era dádiva, (lo ve uno), ¡ñam! ¡año nuevo, la vida daréis!”. Nemirovsky, que viu a París, afegeix: “Oíd: allí Papá Noël a la leona papilla dio”. El músic Alfonso de Vilallonga encapçala el bàndol dels que defugen les festes amb un palíndrom de flaire psicoanalític: “Odio Navidades. Yo soy seda, diván... oído?”. Vilallonga capitaneja la facció antinadalenca del club, que desenvolupa palíndroms com ara “Dádiva nada idónea en odiada Navidad” (Pedro) o “¿Así? Malévolo ve la misa” (Eladi Erill). El mot divan suscita un subgènere psicoanalític: “Navidad anonada diván” o “navideño soñé diván”. Del mot Navidad també sorgeixen els noms d'Ivan i Ivana: “Navidad, y si le falla, halla felicidad Iván” o “Aviva la Navidad Ivana la viva”.

Un dels dos presidents del CPI, el poeta Pere Ruiz, explora les dues llengües en les quals escriu així: “¿Nadal o Navidad? (¡Dádiva no la dan!)” i aporta el seu palíndrom a la carta de Reis: “Mereixia el bon ivori. Tiro vi noble. Així érem”. Xavi Torres remata la qüestió lingüística introduint un tercer idioma en discòrdia, que no és pas l'anglès, en un diàleg a tres veus: “¿Nadal o Noël o Navidad?/ (ávida): ¿Dan una dádiva?/ Dádiva no, leo, no la dan”. Finalment, l'altre presidentdel CPI, el musicòleg Jesús Lladó, aporta “L'Ada neda i retola loteria de Nadal”. La grossa de Nadal gairebé va ser una xifra capicua: 62.246. Serà capicua la primera Grossa de Cap d’any?

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 28/12/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir