Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

El 2015 i la càpsula del temps

Imatge
Uns amics em truquen i m’expliquen que esperen bessonada. La sensació és de gran alegria, però també de lleugera preocupació. Dues criatures de cop, ara, inesperadament. En parlem una estona, caiem en algun tòpic —ja tindreu la feina feta, com us canviarà la vida— i ho celebrem com un senyal de confiança en el 2015. Després, quan pengem, hi continuo pensant i m’adono que, probablement, aquests futurs nadons —i, de fet, tots els que han nascut ja els darrers anys— viuran prou per arribar el segle XXII. L’any 2101! La xifra, encara que sigui amb números romans, fa vertigen i té un punt d’irrealitat. Potser perquè per a nosaltres —per a mi i per a la majoria de lectors, segur— és una data inassolible (ja farem molt si girem el segle, el 2050). Fa ben poc que el segle XXI era un terreny per a la ciència-ficció, amb aquella por per l’efecte 2000, i avui sembla un segle desgastat, sense llustre.

En tot cas, ara mateix el progrés tecnològic va tan de pressa que resulta impossible imaginar-s…

Red Tuesday

Ni Black Fridays d’importació ni punyetes. Aquí som més de dimarts. Si avui és dimarts, aquest vespre tenim noves sobre el procés sobiranista. Dimarts passat, Artur Mas va fer una proposta de ruta brillant que basa la seva força narrativa en la crema de les naus, perquè després del 9N el relat ja no té marxa enrere ni preveu vies de circumval·lació. El seu pla proposa una llista transversal sense sigles que comandi una legislatura exprés de divuit mesos, el temps estimat del colossal embaràs de la república catalana, en part natural o per cesària. Avui el republicà Oriol Junqueras afegirà gruix al relat del president fent un contrapunt amb els matisos que consideri oportuns. Pel que ha trascendit, el substantiu llista (fins ara associada a mots com civil, transversal, unitària, única) serà dit en plural (llistes transversals, civils) i és probable que també sentim pronunciar paraules com comuns, corrupció, justícia social, paraigua, programa o punts. Fins i tot podria ser que en algun…

La feina ben bruta

Imatge
El 8 de març del 1971, vuit activistes nord-americans van pispar uns arxius d'un despatx de l'Oficina Federal d'Investigació (FBI) a la ciutat de Media, a Pennsilvània, que van confirmar que a partir del 1956 el cap de l'FBI, J. Edgar Hoover, havia demanat als seus agents que investiguessin totes les organitzacions negres, pro indis, pacifistes i d'esquerres a fi “d'incriminar-les i neutralitzar-les”. Per fer-ho, es van falsificar cartes i documents per “demostrar” que certs membres preeminents d'aquestes organitzacions eren uns corruptes o bé que la seva vida sexual era “immoral”; l'FBI fins i tot va arribar a enviar cartes calumnioses a diverses parelles per posar fi als seus matrimonis; a fomentar incidents violents entre diversos grups polititzats (a un d'ells –segons The New York Review of Books– l'FBI els va acusar, falsament, de ser agents de l'FBI), i a provar d'induir Martin Luther King a suïcidar-se abans que recollís el premi …

Warming Up

Imatge
When waiting in London's Gatwick airport for the plane home, I never know what to bring back with me, seeing as how all English products can now be found in Catalonia (except fudge). I usually end up buying cookery magazines, of which there is a huge range in the UK. But once I've made it past the tasty looking covers, I end up finding the recipes unbearably twee. Take this tip from 'Delicious' magazine, for example: 'This dish screams out for a glass of dry cider'. Or: 'For the puds, make a truly divine match with a small glass of nutty tawny port.' Or this, from 'Taste Italia': 'Bucatini pasta...is often used with hearty meat sauces'. All that's missing – in this orgy of pathetic fallacy – is for the screaming dish and the nutty port to go out on a blind date with the hearty sauces. Even the ingredient descriptions can cause the odd wince: 'drizzle olive oil' ('drizzle' being used here as an adjective); 'runny h…

Oïda de gossos

Una de les controvèrsies més eixorques en la història de la llengua és la que enfronta els defensors de l'origen natural de les llengües i els que defensen un origen convencional. De fet, l'interminable debat pren el nom de cratilisme a partir del diàleg homònim de Plató, una deliciosa controvèrsia que sostenen Cratil i Hermògenes sobre l'origen del llenguatge. En el grau més baix de sofisticació lingüística hi trobem les onomatopeies, que neixen de la imitació d'un so natural percebut per l'oïda humana, descodificat segons les estructures lingüístiques de cadascú i reproduït després amb major o menor destresa en funció d'aquest context. Hi ha una família d'onomatopeies que associem a la nostra infància més tendra. Són les que reprodueixen els sons dels animals més o menys propers. Cada cultura les afaiçona a la seva manera i són un exemple evident de l'arbitrarietat perceptiva de la nostra espècie, una i diversa com és. Per aquests verals recordem l…

Terrenys desconeguts

En el món de la política ja fa mesos que sentim a parlar dels terrenys desconeguts. Hi ha gent que té molta por de tot el que li és desconegut, però cal recordar que el motor del coneixement és la incertesa, i el desconeixement d’un terreny nou es guareix d’una manera molt senzilla: posant-hi els peus amb cura. El món de la creació artística, i la literària en particular, es projecta sobre terrenys sovint desconeguts. Fins i tot en trobem alguns d’inventariats en llibres tan fascinants com la Breve guía de lugares imaginarios d’Alberto Manguel i Gianni Guadalupi. Ara conviuen als prestatges de les millors llibreries dos llocs imaginaris rescatats dels primers anys noranta: l’Aiguamoll de Manganelli i el Feu de Bauçà. Des de Pollença, El Gall Editor publica la traducció de Carme Arenas del llibre pòstum de Giorgio Manganelli L’aiguamoll definitiu. Pòstum perquè, segons diu la curadora Ebe Flamini, quan el 28 de maig de 1990 Manganelli va morir el manuscrit només estava pendent de l’últ…

Unes altres prioritats

Imatge
Una pregunta fàcil: a més d’afaitar-se més o menys sovint, ¿què tenen en comú Mario Vargas Llosa, Gregorio Morán, Ramón de España, Javier Cercas, Manuel Cruz, Antonio Muñoz Molina, Jordi Llovet o Fernando Savater? Doncs que tots ells, els darrers mesos, han escrit algun article crític als amb el procés sobiranista a Catalunya o han expressat la seva preferència per una Espanya unida. I ho han fet en mitjans de gran difusió. Res a dir. Encara que tots parteixen d’idees progressistes o liberals, cadascun ha defensat la seva postura amb arguments propis, més o menys innovadors, més o menys somiatruites. N’hi ha hagut de constitucionalistes. N’hi ha que proposen el federalisme. N’hi ha que avisen del perill excloent dels nacionalismes. N’hi ha que fan exercicis de nostàlgia o proven de tocar la corda sentimental. N’hi ha que... És igual. Si passo llista, no és per fer cap judici de valor (als qui no respecto intel·lectualment, o que em semblen propagandistes de les essències del PP, ni ta…

Dancing Out In Space

Imatge
Last month the Catalan president signed a law which allows Catalan citizens to be consulted about whatever a majority of them deems consultable. This law is no magician's rabbit: the power to implement it was conceded to the Catalan government by Spain's Constitutional Court [TC] back in 2010. The TC must have thought – in its retroactively remarkable ignorance of the popular mood here – that it would be used to decide whether a motorway should be widened there or a tunnel drilled here, that kind of thing. But as soon as it was discovered that the law was going to be used to ask whether Catalans wished to leave Spain or not, the court – and, indeed, the unionist politicians who back it to the hilt - flew into a strikingly unprepossessing tizzy. It should be said that in general, the TC tends to tortoiseness: it took seven years to give its blessing to gay marriage, and four to decide to bowdlerise the 2006 Catalan Statute of Autonomy. But last month, it managed to suspend the …