dijous, 16 de gener de 2014

Crònica ucrònica

El premi Pla a Els ambaixadors de l'andorrà Albert Villaró ha recuperat el terme ucronia, encunyat al segle XIX com a negació del temps per analogia amb la famosa utopia que Tomàs Moro creà al segle XVI. Pel que sabem fins ara, Villaró ha situat una novel·la d'espies en una República Catalana independent presidida per Manuel Carrasco i Formiguera. Això implica que els Fets d'Octubre del 34 acabin diferent i, sobretot, que el polític democristià no sigui condemnat a mort ni executat a Burgos l'any 1938. Tot i que em consta que Villaró treballava en la idea des de fa anys, ara la novel·la serà llegida amb ulls presentistes i m'hi jugo un pèsol que algun tertulià eixerit acabarà dient que ha estat escrita per  convèncer els democristians catalans sobre les bondats de la independència. De fet, la majoria de tertúlies sobre el procés sobiranista són ucròniques de cap a peus. Independentistes i unionistes fan conjectures, optimistes o catastròfiques, sobre què passa en una Catalunya independitzada d'Espanya, mentre que els partidaris del camí del mig proven d'imaginar una Espanya sense la sentència de l'Estatut, la política ferroviària o la llei educativa. La ucronia és el gènere de moda. El mateix dia que m'assabento del premi a Villaró m'arriba a casa una novel·la d'Hèctor Bofill guardonada a Gandia amb l'últim premi Joanot Martorell. Germans del sud és, també, una ucronia, però en comptes de refer la història a partir de 1934 l'autor es remunta fins al 1213. Les tropes catalanes guanyen la batalla de Muret i Catalunya esdevé una de les grans potències de l'Europa occidental. Els catalans, escaldats per successius revessos històrics, sovint tendim a la ironia i a l'ucronia. El debut de l'hilarant Toni Soler en l’àmbit narratiu (Pretèrit imperfecte, 1994) ja va ser una novel·la ucrònica que capgirava el desenllaç de 1714 i ens situava en l'àmbit francòfon. 
 
La ucronia no és un gènere optimista. Fatherland (Pàtria) de Robert Harris dibuixa una Europa tenebrosa perquè els Estats Units es mantenen neutrals i els nazis guanyen la Segona Guerra Mundial. També Philip Roth es va apuntar al gènere en la seva discutida The plot against America (La conxorxa contra Amèrica), en la qual Roosevelt no renova presidència l'any 1940 i és succeït pel pilot Charles Lindbergh, el qual signa un pacte amb l'Alemanya de Hitler que té les mateixes repercussions que a la novel·la de Harris. A l'Espanya d'Esteso i Pajares el prototertulià Vizcaíno Casas (us l'imagineu, a la tele actual?) va publicar la ucrònica Y al tercer año, resucitó, que feia reviure Franco en el moment de publicar-la, aquell  1978. Tip com estic de trobar-me gent que parla de nazis en la realitat, a les tertúlies i en la ficció, la meva ucronia preferida és la novel·la Paraules d'Opòton el Vell, publicada el 1968 per Avel·lí Artís-Gener. Tísner s'avança a les mítiques caravel·les  i fa que els asteques descobreixin Europa uns anys abans que Colom arribi a Amèrica.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 4/1/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir