Els barbuts i sant Canut

Amb la conya aquesta de la setmana dels sants barbuts (Pau, Maur i Antoni) i els tres tombs per Sant Andreu amb un carro carregat de futurs candidats del PSC a l'alcaldia de Barcelona, hi ha una festivitat importantíssima que ha passat desapercebuda. Aquest diumenge va ser sant Màrius (i sant Canut). A casa, que no som gaire de mirar el santoral, ho celebrem a mig gas. Mon oncle es deia Màrius i el meu nebot també se'n diu, però el 19 de gener és tan a prop dels àpats de Nadal que tothom esquiva les trobades familiars. El més prudent és no intentar ni convocar-les i qui sant passa any empeny. Últimament, l'atzarós veïnatge de sant Canut ha posat el focus en el dia i sempre hi ha algú que et fa una broma fumadora. Potser és perquè els partidaris de despenalitzar el consum de la marihuana l'han adoptat de sant patró i aprofiten la diada per emetre missatges reivindicatius que sempre acaben treient fum. En la nova iconografia el pobre sant Canut apareix caracteritzat de rastafari amb un porro enorme als llavis. La innovació és  recomanable, però els fumetes farien bé d'investigar una mica més, perquè potser trobarien altres candidats amb més pedigrí per al patronatge que busquen. Per exemple, la Puríssima. Al Maresme l'actual veïna calendàrica de la Constitució té un passat com a Mare de Déu Fumadora. Generacions d'arenyencs han fumat tota mena d'herbes per la Puríssima: fonoll, ridolta, matafaluga, pela de cacau... fins i tot tabac. En un text del 8 de desembre de 1844 sobre l'ermita de la Pietat s'esmentava la Mare de Déu Fumadora: “Havuy era la festa de esta hermita. Encara que la titular era la Mare de Déu de la Pietat o dels Dolors, y habia en lo Altar major una imatge de la Concepció. Si feya una especie de aplech y acudian molta gent de Areñs y forasteres. Era una consuetut antiquíssima de anari los miñonets fumant amb una pipa y ells la denominaban la Mare de Déu Fumadora. Per molt que he procurat indagar, no he pogut averiguar de hont dimana aquest istil”.

També en d'altres llocs es fumava per la Puríssima. Joan Amades recull que a Palamós “els marrecs també havien fumat amb pipes que ells mateixos s'endegaven servint-se de closques de cargols marins que feien l'ofici de buc o fogonet, a la punta del qual aplicaven una canyeta a tall de broquet”. Amades fins i tot troba  altres candidats al patronatge. Diu que per sant Andreu a Ciutat de Mallorca la mainada sortia al carrer proveïda de pipes per fumar herbes aromàtiques i especula que aquest costum entroncaria amb una vella pràctica destinada a provocar la pluja. 

Doncs això, feliç sant Canut.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 21/1/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma