dimecres, 29 de gener de 2014

Els vots de santa Teresa



Aquests dies corre per les xarxes socials una estadística que és com una pedra Rosetta per entendre molts aspectes de la realitat social, política i cultural de l’Espanya d’avui. L’estadística recull el nombre d’alumnes que es van matricular en l’assignatura de Religió durant el curs 2011-12, junt amb els que van triar altres religions o l’opció laica d’Ètica. Així, els centres públics de Catalunya estan en un extrem, amb xifres que volten en 23%, tant en primària com secundària, i Extremadura, Andalusia i Castella-La Manxa són a l’altre extrem, amb dades que passen del 80% —és a dir, 8 de cada deu alumnes trien Religió a l’escola—. L’arc varia a cada comunitat, però queda clar que a les zones rurals hi ha una tendència a confiar en la Religió i a les zones urbanes, no tant. Una correspondència similar es pot establir entre la majoria de comunitats on governa el PP (més religió) i les que no hi governa (més laiques). Tothom sap que, com a mínim a primària, els que trien què ha d’estudiar el fill són els pares. Que em disculpin els creients en un cristianisme modern, que n’hi ha, però les xifres transmeten una realitat adotzenada, conformista i més propera als valors de Rouco Varela que no al Papa Francesc, per entendre’ns.

Les xifres, per cert, surten del recent Anuari Estadístic del Ministeri d’Educació, un festival del sado-maso educatiu que ara, amb la nova llei de Wert, serà encara més bestial. Només cal enfangar-s’hi una mica per trobar més dades que donen context a la situació. Coses com ara la diferència entre l’escola pública i privada a primària: mentre a Europa les xifres volten el 98% d’alumnes en escoles públiques, a Espanya es queden al 68%. Aquest també és el context que facilita declaracions com les del ministre Jorge Fernández Díaz, quan fa poc va dir que Santa Teresa de Jesús era “en aquests temps durs una important, eficaç i potent intercessora” per a Espanya. El pitjor és que ho va dir seriosament, convençut. El PP, un partit que governa “per la gràcia de Déu”. ¿Els sona, oi?

Jordi Puntí, El Periódico, 27 de gener del 2014. 

1 comentari:

  1. Sembla que està arribant el moment d'exercir de laics, de feministes i del què convingui per defensar la llibertat de pensament i d'esperit! (i jo que em pensava que aquesta lluita ja l'havien fet els meus pares!)

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir