dissabte, 18 de gener de 2014

Filosofia vodafònica

Vodafone mostra una vocació filosòfica en un dels seus espots més recents. Suposo que hi deu haver versió televisiva. Jo l’he vist al cinema, a les fosques i en pantalla gran. La imatge impressiona. Hi surten quatre joves que canten literalment penjats. Després he sabut que són uns alpinistes belgues que van pel món amb instruments de fireta com mandolines i bandolins: els germans Nicolas i Olivier Favresse, Sean Villanueva i el fotògraf Ben Ditto. Aquesta vegada els belgues canten amb entusiasme encomanadís el hit de Bobby McFerrin que, des de la seva gloriosa estrena el 1988, més ha fet per transformar la felicitat en un afer banal: “Don’t worry, be happy”. Els cantaires descansen penjats amb cordes, ferros i altres complements d’escalada a Mallos de Riglos, Osca, en una impressionant paret vertical sobre un precipici. Quan jo tenia la seva edat per descriure la manera com els penya-segadors canten la happy-cantilena hauria recorregut a una forma reflexiva del verb emocionar. És a dir, són dels que s’emocionen com si anessin a entrar en èxtasi, sobretot el que està en primer pla, que deu ser un dels germans Favresse però té una semblança notable amb el futbolista Déco. Quan ja fa una estona que em demano què carall fan cantant dontworries allà dalt, Déco Favresse treu el telèfon Vodafone i fa una videotrucada. Després, el preceptiu eslògan resol la insòlita situació convidant-nos a consumir. Com que era al cinema m’ho vaig haver d’apuntar a les fosques, però més o menys la filosofia vodafònica és: “Quan tens tot el que necessites comences a fer coses noves”. He buscat l’espot per internet, però només el trobo en webs que m’obliguen a empassar-me un altre anunci de vint segons abans d’accedir a la versió estesa de l’anunci que busco. Tanta redundància publicitària m’embafa i decideixo no tornar a escoltar la cançoneta.
 
       En tot cas, el motiu d’aquest rum-rum antivodafònic és discrepar de la seva filosofia. Històricament, quan algú “té tot el que necessita” l’única cosa que no fa, precisament, són coses noves. O no fa res, que és la base del principi de Peter, o bé repeteix com un babau el que ha fet fins llavors, tal com ho demostra l’espot en qüestió, que tria una de les cançons més mastegades en l’últim quart de segle. Just quan la recessió econòmica ha obert els ulls de molts joves que innoven perquè fan de la necessitat virtut, ve el senyor Vodafone i els diu que no, que primer han de tenir tot el que necessitin i que després ja inventaran. Doncs ja em perdonareu, penya-segadors, però si abans no us worry una mica sereu del tot unhappy.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 14/1/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir