dilluns, 27 de gener de 2014

La maledicció Ros/a-creu

Una de les obres de teatre més fascinants del segle XX és Rosencrantz and Guildenstern are Dead, de Tom Stoppard, estrenada fa gairebé mig segle a la Gran Bretanya en la tradició del famós Godot de Samuel Beckett. Stoppard agafa dos personatges secundaris de Hamlet i en capgira el protagonisme. Els dos sequaços del rei Claudi són ara els eixos de la nova obra. En canvi el mateix Hamlet, Poloni, Ofèlia i la resta de personatges principals de Shakespeare esdevenen secundaris a l'obra de Stoppard, obstinat a mostrar les vides de Rosencrantz i Guildenstern durant tot el temps que Shakespeare no els té en escena. Des del nou punt de vista, l'acció dramàtica de Hamlet esdevé absurda, il·lògica, brutalment còmica. Però les reflexions existencials dels intercanviables Rosencrantz (rosari) i Guildenstern (estrella daurada) no són gens banals. La dimissió de Sandro Rosell m'hi ha fet pensar. Em sembla una operació igualment digna del teatre de l'absurd, tot i que potser amb un rerefons empeltat d'Otel·lo. Més enllà de l'intercanvi inesperat de papers amb Josep Maria Bartomeu, com sovint passa entre Guildenstern i Rosencrantz, i dels drames ignots que succeeixen fora d'escena, hi ha un element clau que fins ara no ha sortit a la llum. Un element causal que no ha estat assenyalat ni pels grans Dagoberto Escorcia i Xavier G. Luque, els primers en albirar la notícia des del web de La Vanguardia, ni per cap membre de l'exèrcit d'analistes que van saltar a la palestra la mateixa nit del dijous i romanen asseguts des de llavors davant de teclats, micròfons i càmeres en redaccions, estudis i platós. 
Es tracta de la maledicció Ros/a-creu. Els  Rosacreu són un orde secret de caire esotèric fundat per Christian Rosenkreuz que es considera el precedent de la francmaçoneria. Com no podia ser altrament, la simbologia rosacreu es fonamenta en una combinació de creus i roses, i els seus clams de fraternitat universal han inspirat pensadors com el ginebrí Jean-Jacques Rousseau. Ara que el segle XXI s'enfila, irromp amb força la maledicció Ros/a-creu. La primera creu, en aquest cas sobre la rosa del PSC, la va patir fa uns dies Àngel Ros, que es va veure obligat a deixar l'acta de diputat. Ara és Rosell qui es veu obligat a dimitir. Hi ha una certa inquietud ambiental per saber qui serà el següent afectat. Juan Rosell, al capdavant de la CEOE? Rosa Díez, al capdavant de UPyD? Si això continua així la bella comarca escocesa de Rosshire (en gaèlic Siorrachd Rois) serà la destinació turística més buscada. Confio que la maledicció no afecti ni a Antoni Ros Marbà ni a l'editor Emili Rosales ni, sobretot, al gran guitarrista heavy Rosendo.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 27/1/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir