dimarts, 21 de gener de 2014

L'home del carrer

Quico Pi de la Serra és, alhora, personatge principal i secundari de la nostra cultura. Secundari perquè els focus de la cançó no l'han il·luminat mai tant com a d'altres músics coetanis. Principal perquè la seva actitud cada cop es revela més actual i perdurable. Dijous es va presentar un documental sobre Pi de la Serra, distribuït aquest gener amb  la revista Enderrock, que posa en valor al més pinxo dels Setze Jutges. Els directors del documental, Guillem Vidal i Sergi Martí, han derivat molts feixos de llum cap a l'obra i la vida del Quico. En parlen, entre d'altres, companys de viatge com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach, i músics d'arreu del món com Joaquín Sabina, Caetano Veloso, Luis Eduardo Aute o Paolo Conte. També inclou versions de les seves cançons fetes per músics més joves com Roger Mas, Cesk Freixas, Sanjosex o La Terrasseta de Preixens. Per posar-hi títol han triat el d'una cançó de 1964: “L'home del carrer”. Una cançó que es  va avançar tres anys al mític “Ain't got no” del musical Hair a l'hora d'enumerar mancances. De fet, cada estrofa d’aquest home del carrer  comença amb una: “Treu un cigarret, ai no, que no en té;/ Baixa amb ascensor, ai no, que no en té,/ La dona no ho sap, ai no, que no en té,/ Obre el seu cotxet, ai no, que no en té;/ no té una pesseta, no té una pesseta” i acaba: “El cap li fa mal, ai no, que no en té;/ abans en tenia, abans en tenia;/ un dia el va perdre i no el trobà més.../ no tens res de res, home del carrer”.

En el país unit en el qual ni hem viscut ni vivim ni viurem, el documental de Pi de la Serra també s'hauria estrenat al barri del Gamonal de Burgos, una ciutat en la qual l'aptonímia ha arribat a extrems catedralicis. El conflicte que fa sortir milers de veïns de casa el provoca un alcalde que es diu Lacalle. Més encara, l'alcalde que ha fet sortir més burgalesos al carrer es diu Francisco Javier Lacalle Lacalle. Doble aptònim. Ara la pressió del carrer l'ha fet suspendre, temporalment, el projecte de construcció del bulevard de la discòrdia. La cultura de l'home del carrer es manifesta en múltiples estrats, un dels quals els cursets que ofereixen els centres culturals de divers pelatge (i euratge). Entre el munt de cursos que ofereix el Centre Cívic La Sedeta, per exemple, en veig dos que són dos altres monuments a l'aptonímia. Un que comença aquest dilluns dia 20 pretén explorar els beneficis físics, psíquics i emocionals de la rialla. Porta per títol “Riure, riure i riure” (13,5 hores en 9 sessions per 67,14 €) i la professora es diu Ariadna Morros. L'altre, que comença el proper dimecres dia 22 (15 hores en 10 sessions per 74,60 €) va més enllà. Sota el títol “Burlesque”, diu: “Converteix-te en tota una diva al més pur estil pin up!”. La frase final de la descripció del curs (Aparca totes les vergonyes!) xoca de manera frontal amb el cognom de la professora: Eva Tallada. Quan l'home del carrer no té res no es talla, ans talla els carrers.
 
Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 18/1/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir