M'ho va dir el Rei Gaspar


A la Cavalcada de Reis d'enguany vaig tenir la fortuna de conèixer tan a fons el rei Gaspar que em vaig posar en la seva pell. L'atzar em va permetre estar al seu costat tot el dia i part de la nit. Vam entrar junts amb el pailebot al port de Barcelona, amb els seguicis de Melcior i Baltasar, vam ser rebuts per l'alcalde i, després d'un passeig a peu durant el qual vaig entendre per què Gaspar m’havia esmentat els noms de Messi, Xavi i Neymar, vam pujar a un cotxe descapotable i, finalment, a la meravellosa carrossa reial que formava part de la millor cavalcada que he vist mai, una serp de mil tres-centes éssers plens d’energia  que es movien a l'uníson. D'entrada, he de dir que l'aspecte del rei Gaspar em semblà una barreja del Hagrid de Harry Potter i el Gimli del Senyor dels Anells. Al costat de la venerabilitat del rei Melcior i de l'exotisme del rei Baltasar, Gaspar fa el paper que de vegades adopten els fills que no són ni els grans ni els petits, els del mig. He de dir que és un rei molt de la broma, que va saludar amb gran efusió els balcons amb banderes republicanes i en cap moment no va seure al seu tron rodant. Al seu costat vaig descobrir una ciutat de Barcelona diferent, en la qual els nens havien colonitzat les mirades dels adults, tant les dels barcelonins de soca-rel com els nouvinguts o els passavolants. El rei Melcior, que es dirigí “als nens i a les nenes”, va aconseguir galvanitzar-los només baixar del pailebot, després de rebre el pa, la sal i la clau de totes les cases de la ciutat. Al seu costat, Hagrid Gaspar reia per dins i el rei Baltasar s'ho mirava amb ulls d'haver-ho vist mil vegades. Entre el seu seguici va conèixer l'ordenança jubilat Severino. Em va explicar alguns secrets sobre Baltasar, perquè fa 54 anys que l'acompanya i n'ha vist de tots colors. Mai no ha aconseguit arribar a Madrid amb ell, però recorda que quan a Barcelona la Cavalcada era en blancs (sic) i negre, es veu que quan passaven pel carrer Sepúlveda li havien plogut ous.

Abans d'ahir al carrer Sepúlveda vam viure una pluja meravellosa de globus, confeti casolà, serpentines de tota mida i aplaudiments. Els balcons estaven tant a vessar de gent com les barques del port i l'ambient era el d'una final de Champions. El rei Gaspar em va confessar que quan saluda des de la carrossa li entusiasma dirigir-se a tothom alhora i a algú en concret, un nen, una noia, un avi. Vaig veure com, després d'agitar les dues mans, assenyalava a alguien d'una manera inequívoca i, quan l'al·ludit empal·lidia en adonar-se que sí, que es referia a ell, li llançava un petó. Gaspar sap que aquesta és la veritable màgia de la vida, que sigui per a tothom i només per a tu alhora.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 7/1/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma