dimarts, 28 de gener de 2014

Per què no li diré el Barto?

El senyor Josep Maria Bartomeu és el nou president del Barça. Ens ha vingut tant de nou que fins i tot dubtem sobre com anomenar-lo. Sabem que, fins ara, en els cercles propers era el “Barto”. Els companys de Junta l'anomenen així. També les diverses capes d'aquesta ceba ploranera anomenada Entorn blaugrana. Sento un munt de tertulians que encara diuen Barto, tot i que de dues maneres. Els uns ho acaben amb o, com qui diu Gabo al Nobel colombià, i els altres amb u, com a Sortu. Cal aclarir que la majoria dels primers no són parlants de cap variant del català occidental, sinó barcelonins afectes a pronunciar Balmes amb e en comptes de neutralitzar-la. També he sentit veus, algunes tan autoritzades com la de Joaquim Maria Puyal, que consideren poc convenient escurçar el cognom del president del Barça, ni que sigui per sentit institucional. Hi estic d'acord i afegeixo tres raons més.
D'entrada perquè el cognom Bartomeu és, també, un nom de pila que figura al santoral català (24 de juny) i que ja ha establert una tradició hipocorística. (Nota per a culers hipocondríacs: un hipocorístic és una forma de derivació, un diminutiu, que expressa l'afecte o la simpatia). El de Bartomeu és Tomeu, no pas Barto. La manera genuïna d'escurçar els noms en català és agafar-ne la part final, com en els casos de Quim, Pep, Cesc, Biel, Quel, Tià, Queta, Fina, Txell, Dora, Rat... Naturalment, la influència del castellà també es fa notar en noms catalans tan populars com Xavi o Montse, igual com la fórmula catalana influeix en les versions castellanes d'altres noms: Cisco, Tian, Nando o Tolo (també sota l'advocació de sant Bartomeu). Oi que no li voleu dir Tomeu? Doncs jo no li penso dir el Barto. El segon motiu per no escurçar el cognom del president entra en la categoria del greuge comparatiu. Algú va anomenar mai Santiago Bernabeu “el Berna”? (Nota hipocondríaca: si els madridistes ho arriben a associar a la malastruga final de Berna 61 potser ho haurien fet). Us imagineu que ara la premsa de Madrid titulés “Floren dimite”? Oi que no? Doncs no fotem cagarel·la amb el Barto. Reconec que el passat 30 de juliol ja vaig publicar un rum-rum amb títol “Per què no li diré el Tata” en suport a la proposta de Joan Maria Pou d'anomenar-lo Martino i mireu quin cas que ens heu fet, però ara tinc un argument imbatible que em fa anar més enllà. El nou president del Barça mereix lluir no només el cognom sencer sinó tots dos. Cal pronunciar-ne els dos cognoms complets per agafar moral i rememorar la tradició afortunadament victoriosa que ens llegà Johan Cruyff. El nostre home es diu Josep Maria Bartomeu i Floreta.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 28/1/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir