dimarts, 21 de gener de 2014

Precampanya subliminar




Aquest 2014, vulgues no vulgues, els debats porten perfum adverbial. Els adverbis imperen des que, dos anys enrere, vam encetar aquest període històric que, ara per ara, anomenem amb el títol d’una obra de Kafka i que potser canviarem pel d’una altra. No són adverbis acabats en ment, sinó partícules més elementals, com ara blanc o negre, dins o fora, on o off. Dues partícules que els químics més atents ja han situat a la taula periòdica: Si (Silici) justament al número 14 i No (Nobeli) al número 102, tot fent èmfasi que aquest és artificial. Abans d’arribar aquí la indústria ja havia començat a publicar un reguitzell de títols que aborden la qüestió des d’un punt de vista o des de l’altre. Per esmentar-ne només dues parelles de contraris, contraposem El manicomio catalán de Ramón de España (La Esfera de los Libros) a La rebel·lió catalana d’Antonio Baños (Labutxaca), tots dos humorístics, i després acarem en un altre to La decadencia de Cataluña de Gregorio Morán (Debate) a A un pam de la independència de Vicent Partal (RBA La Magrana). Abans que es fessin públiques la data i la pregunta, Juan Carlos Girauta ja s’havia avançat amb el primer llibre que fa campanya obertament per a una de les respostes: Votaré no a la secesión de Catalunya (Ediciones B). Els propers mesos prometen anar carregats d’argumentaris pel sí, pel no i per allò que els avis anomenen el sinofós. 
 
       D’entrada, aquest dimecres la Sala Muntaner de Barcelona recupera una funció amb text de Nathalie Sarraute que va desembocar fa dècades en un pols entre Flotats i Puigcorber: Per un sí o per un no, aquest cop amb Lluís Soler i Xavier Boada, sota la direcció de Ramon Simó. Com que ara mateix tot és susceptible de ser llegit en clau d’actualitat, la disputa de Sarraute pot prendre una nova dimensió als ulls dels espectadors catalans. Animat per la troballa ensumo un nou perfum d’algú tan poc susceptible de ser considerat sobiranista català com Giorgio Armani i me’n faig creus. Ara fa uns mesos Armani va treure un nou perfum que es diu Sí. L’eslògan d’aquest Sí perfumat no dista gaire del que podríem imaginar en una campanya per al referèndum: “Sí als somnis, sí a la llibertat”. Encara amb aquest flaire al nas llegeixo que el segell Conecta de l’editorial Random House (competidora directa del senyor Lara), anuncia per aquest 2014 la publicació d’un nou títol de la nord-americana Erica Ariel Fox, col·laboradora del New York Times, amb un títol cridaner: Más allá del sí. Un método para superar el autosabotaje y negociar con éxito. “Autosabotaje?” Preparem-nos per viure una llarguíssima campanya per un sí o per un no.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/1/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir