dilluns, 17 de febrer de 2014

Costums liberals

El debat entre públic i privat és omnipresent en molts àmbits. En el dels mitjans de comunicació, per exemple, o en el del teatre, l'educació, la sanitat... Les raons de fons, de vegades contradictòries, ens portarien a la raó de ser del liberalisme, demonitzat pels uns i venerat pels altres. Hi ha, però, un element de la condició humana que es pot aïllar dels marcs teòrics de l’organització social: la implicació personal. En general, la pulsió del possessiu ens empeny a implicar-nos més en la cosa nostra. En primera instància, això voldria dir treballar per a nosaltres. O bé fer-nos-ho nostre per poder-hi treballar com si ho fos. La setmana passada vaig fer un experiment. Acabava de regalar a un visitant il·lustre tres exemplars de tres llibres meus editats els anys 1999, 2006 i 2012 en tres segells diferents (Edicions 62, Planeta i Alfaguara). És a dir, llibres d'aquells que no estan descatalogats però que difícilment trobaràs a cap llibreria. Intento guardar-ne només un exemplar, de manera que en tots tres casos em vaig quedar sense. Abans de moure cap fil vaig buscar-los per internet. De seguida els vaig localitzar a casadellibro.com. En principi no tenia la intenció de comprar-los. Tres llibres, a preu de mercat, de seguida són seixanta euros. Però em vaig adonar que els dos més antics també estaven disponibles de segona mà, a cinc i sis euros, associats, cadascun, a un nom propi de venedor. De manera que em va picar la curiositat i en vaig formalitzar la compra. En teoria el portal també t'ofereix la possibilitat de posar a la venda “els llibres que ja has llegit” a canvi d'una comissió.
 
Vaig formalitzar la compra el divendres 7 de febrer. El dilluns 10 a les nou del matí arribaven dos paquets per missatger. Els dos llibres de segona mà, embolicats de manera artesanal, l'un protegit per una bossa d'escombraries negra molt ben plegada i l’altre amb cordill. Tots dos volums estan impecables, l'un amb faixa i tot. Admeto, decebut, que fan tota la fila de no haver estat llegits mai per ningú. En el de 1999 hi trobo una noteta, però no és de cap lector: “Hola bon dia. T'agrairé que quan rebis el llibre donis la teva puntuació en la web de Casa del Llibre quant a rapidesa en el servei i estat del llibre. També si en alguna altra ocasió t'interessa un llibre dels meus (el meu nom de venedor és X) m'ho pots demanar directament a ...@gmail.com. També t'ho puc embolicar per a regal i enviar-ho a la persona que em diguis. Gràcies i salutacions”. I una signatura autògrafa, allò que en diríem una mosca. En aquesta noteta hi ha el millor i el pitjor del liberalisme: l'eficàcia de l'emprenedor i la picaresca de l'espavilat. El tercer llibre, a preu de nou, encara l'espero.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 17/2/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir