dimecres, 5 de febrer de 2014

La timidesa de Morrissey

L’altre dia, llegint l’Autobiografia de Morrissey, publicada per Penguin amb aires de clàssic contemporani, vaig pensar en aquelles carpetes de quan jo era estudiant, folrades i decorades amb fotos. ¿Encara es fa això avui dia? A la meva època, a finals dels 80, eren com un aparador dels teus gustos i una invitació al contacte. Les afinitats electives. A la facultat, hi havia una noia que duia la carpeta una foto del poeta Jaime Gil de Biedma i una altra de Morrissey, aleshores als Smiths. La imatge de Gil de Biedma era de quan era jove, en blanc i negre, i hauria pogut sortir a la coberta d’un disc dels Smiths —buscant aquella barreja de glamur i neorealisme que tenien, tal com explica el cantant—. Jo em mirava la carpeta i, feréstec, provava d’entendre què unia els dos personatges, a part dels gustos de la noia. Hi havia, esclar, l’ambigüitat: Gil de Biedma era homosexual, però els seus poemes d’amor no eren explícits, i algunes lletres que escrivia Morrissey també es podien entendre en clau gai, to i que ell negava ser-ho (ara diu que és humasexual).

L’autobiografia de Morrissey m’ha fet reviure aquells temps gràcies a un tercer personatge. Parlant de la seva timidesa, Morrissey escriu: “El coratge m’abandona el 1986, quan reconec James Baldwin, l’escriptor americà i reformista social, assegut tot sol al lobby d’un hotel sumptuós de Barcelona. Se’l veu envellit i capficat, absorbit pels pensaments, amb un rostre que mai no es podria descriure del tot. (...) Malauradament aquell dia de Barcelona no tinc el tremp per acostar-me a James Baldwin, perquè sé molt bé que només balbucejaré bestieses”. (És molt probable que Morrissey es confongui de data i no fos el 1986, sinó al voltant del 16 de maig de 1985, quan els Smiths van actuar a la discoteca Studio 54. El dia abans, Baldwin va participar junt amb Toni Morrison i D. Sam Abrams en una taula rodona sobre
La tradició literària negra nord-americana, a lInstitut dEstudis Nord-americans.)

 Baldwin, nascut el 1924 a Harlem, Nova York, vivia aleshores a Saint Paul de Vence, al sud de França. Les seves novel·les, polèmiques i reivindicatives des de la seva doble condició de negre i homosexual, s’havien començat a publicar aquí. Aymà havia editat La pròxima vegada, el foc i, en castellà, Lumen havia tret Ve y dilo en la montaña. El 1962, durant una estada a Barcelona per participar com a jurat al Premio Internacional Formentor, Baldwin va conèixer Jaime Gil de Biedma, es van fer amics i no es van separar en una setmana. Després Gil de Biedma li va dedicar el poema En una despedida. Són versos com ara aquests:

Todo fue hace minutos: dos amigos
hemos visto tu rostro terriblemente serio
queriendo sonreír.
                                   Has desaparecido.
Y estamos los dos solos y en silencio,
en medio de este día de domingo,
bellísimo de mayo, con matrimonios jóvenes
y niños excitados que gritaban
al levantarse tu avión.
Ahora las montañas parecen más cercanas.
Y, por primera vez,
pensamos en nosotros.


 Versos que podrien sortir en una cançó de Morrissey.

Jordi Puntí, El Periódico, 1 de febrer del 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir