dimarts, 4 de febrer de 2014

L'amor és borni

Veig Gravity amb uns amics i, de matinada, m’envien un apunt de blog que en parla. Es diu Eureka i el firma Daniel Martín, un apassionat de l’espai que s’autodefineix com “espaciotrastornado” i que va assessorar la traducció al castellà de la pel·lícula. Veig que és un apunt de l’octubre, quan es devia estrenar la pel·lícula, i que Gravity li va agradar. Però això no treu que enumeri tots els desajustos que conté respecte a la realitat aeroespacial i a queixar-se’n:  “El telescopi Hubble, la ISS i l’estació xinesa Tiangong es troben en òrbites diferents i no es pot passar de l’una a l’altra fent servir una nau Soyuz i menys encara amb una motxilla propulsora MMU. No només perquè estan a una altura diferent (detall menor), sinó en òrbites amb diferent inclinació i pla. És impossible”. Martín repassa una desena d’errades de consideració (paracaigudes, escotilles, maniobres, vestits híbrids, comunicacions...) i assenyala que l’exactitud per reflectir els detalls dels vehicles espacials o del paisatge terrestre contrasten amb la falta de respecte del guió per les normes més elementals de la mecànica orbital. Malgrat tot, conclou, “la pel·lícula és realment espectacular i té la seva quota d’encerts”. Pengen de l’apunt de Martin cent quaranta comentaris que reforcen o refuten el seu punt de vista. El debat entre el grau d’ajust documental i la versemblança narrativa m’ha fet pensar en una deliberació que viuré d’aquí un mes just, quan el 28 de febrer s’acabi el termini de presentació de candidatures a un certamen literari insòlit. 
 
       El Born Centre Cultural ha convocat el primer premi literari dedicat als lectors (atents): el Premi Borni. Els lectors que detectin anacronismes o desajustos de tot tipus en obres literàries, originals o traduïdes al català o al castellà, els poden presentar a PremiBorni@bcn.cat i un jurat format per Enric Calpena, Jordi Galceran, Albert Sánchez Piñol, Quim Torra i jo mateix premiarem el millor amb una lupa, la col·lecció completa dels volums de La Ciutat del Born. Barcelona 1700 i l’accés gratuït durant un any a totes les activitats del Born Centre Cultural. Borges explica que a Salambó Gustave Flaubert descriu el Cartago de les guerres púniques ple de cactus perquè va viatjar a Tunis i n’hi va veure molts. Però Borges també explica el que ningú no li va dir al bon Gustave: que eren cactus d’ultramar, importats de Mèxic més d’un mil·lenni després de l’època en la qual Flaubert situa l’acció. Borges, lector contumaç, hauria triomfat al Borni. També la professora Marina Gustà, que va documentar a Els Marges que Josep Carner no es va doctorar amb una tesi sobre el teatre d’Arniches, com tots els seus estudiosos repetien, sinó sobre Nietzsche. Confio que un munt de bons lectors amb esperit detectivesc participin en aquesta primera edició del Premi Borni. No es tracta d’estigmatitzar ningú sinó d’apostar per una cultura amb esperit crític capaç d’aprendre dels seus errors.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 1/2/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir