L'halterofília de l'alteritat

L'exercici més complex que ens permet la ment humana és posar-nos a la pell d'algú (o a les seves sabates, per dir-ho a l’anglesa). Ara en diuen empatia, però fa anys predominava el terme filosòfic de l'alteritat.  De tant en tant, en l'àmbit artístic es donen coincidències nominals que fan palesa l'alteritat. Pot passar que apareguin dos escriptors coetanis que es diguin Josep Carner, i llavors el que no és el príncep dels poetes es veu obligat a signar amb els dos cognoms: Josep Carner i Ribalta. O que apareguin alhora dues obres amb el mateix títol: La vida perdurable. A primers dels noranta Narcís Comadira va publicar (i estrenar) una obra de teatre que duia aquest títol i Gabriel Galmés va publicar una novel·la homònima. Tan simultànies com perdurables. Feia poc que, la mateixa temporada de 1987-88, Josep Maria Flotats al Poliorama i Juanjo Puigcorbé al Lliure, dirigit per Lluís Pasqual, havien protagonitzat la mateixa obra de teatre, el Lorenzaccio d'Alfred Musset, en un duel actoral des de dos escenaris distints que després el morbo teatral va voler que es repetís en un de sol, quan les dues estrelles del moment van accedir a batre's al Poliorama compartint protagonisme a Per un sí o per un no, de Nathalie Sarraute.
 
Aquesta temporada es dóna un fenomen semblant però entre una novel·la i una editorial. Per més inri, totes dues, l’una i l’atra, va i  es diuen L'altra. La novel·la, L'altra de Marta Rojals (RBA-La Magrana), apunta a esdevenir la gran revelació de la temporada literària. L'altra altra és L'altra editorial i representa el debut empresarial d’Eugènia Broggi, exeditora d'Empúries. Són, l’una i l’altra,  dues sòlides mostres de la potència de l'alteritat. L'altra editorial arriba a les llibreries amb Els nois de Toni Sala, una novel·la que fosqueja per explorar els efectes de la pèrdua de dos germans per accident de trànsit i L'última nit de James Salter, uns contes de vellut esquinçat traduïts per l'escriptora Alba Dedeu. L'estrip del que dóna títol al recull, per exemple, és tan profund que toca os. Per la seva banda, l'alteritat novel·lada de Marta Rojals supera les expectatives del seu notable debut amb Primavera, estiu, etcètera (2011). Resseguim el sismograma mental que traça l'aventura sexual amb un jove informàtic d'una dissenyadora una mica madura, casada amb un periodista a l'atur. Rojals explica de manera magistral la devastació interior del personatge, amb un model de llengua magnífic, un gran sentit del ritme i una depuració estilística que barreja narració, diàleg i pensament amb agilitat. Les dues altres de la temporada són halters que el fatigat mercat editorial hauria d'aixecar i mantenir ben enlairats amb orgull d’halterofilista.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 11/2/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma