Adeste Infideles

Ja ho deuen haver llegit en algun lloc perquè les notícies sobre les qüestions lúbriques circulen amb una fluïdesa extrema: un estudi de l'Institut Français d'Opinion Publique destaca que un de cada dos gals i una de cada tres franceses confessen haver mantingut relacions sexuals fora de la seva parella oficial. Se suposa que inspirat pel seu president François Hollande, el compte de Twitter del qual és @fhollande, el centre demoscòpic francès es va plantejar establir un Observatori Europeu de la infidelitat a partir d'una mostra representativa de 4.800 persones. Dijous passat van difondre dades com ara que l'elevat índex d'infidelitat dels francesos (55%) és igualat pels italians, seguits per belgues (51%), espanyols (50%), alemanys (46%) i britànics (42%). En els resultats específics de les dones destaca el lideratge d'Alemanya amb un 43%, nou punts per sobre de les seguidores més immediates. L'estudi, els resultats complets del qual es poden descarregar des de la pàgina oficial de l'Institut ifop.com, fila tan prim que no només investiga la infidelitat sexual consumada sinó que entra en territoris més ambigus. Per exemple, besar-se, flirtejar obertament, enviar missatgets eròtics o fins i tot tenir fantasies amb altres persones. El 87% d'homes enquestats admet haver fantasejat amb terceres persones  mentre mantenia relacions sexuals amb la parella. Aquí l'estudi interessant seria aprofundir en les ments dels altres 13%. També s'explora el fascinant món de l'endemà, en el qual curiosament un país tan poc catòlic com la Gran Bretanya destaca en l'índex de culpa. La meitat dels enquestats britànics, de tots dos sexes, lamenten haver estat infidels seguits a distància per les altres nacionalitats en proporció inversa a la seva tendència a fer el salt. Ergo, els més fidels són els que se senten més culpables quan fan el salt a la parella, tot confirmant aquell tòpic que associa força i costum.
 
Més enllà de les consideracions morals que se'n vulguin extreure o de la temptació que tots tenim a frivolitzar sobre els pecats del piu, l'estudi resulta molt revelador per comprendre la política de les grans empreses de telefonia i assegurances. Dels vells hàbits vintcentistes de premiar la fidelitat del client hem passat en el segle XXI a promoure la infidelitat. Et pots passar anys a Movistar que no et fotran ni cas fins al dia que decideixis deixar-los per Vodafone, entre altres coses perquè t’ofereixen una tarifa que no arriba al terç de la que els pagaves. Pot fer dècades que pagues religiosament el rebut d'una mútua que el teu veí que s'hi apunta ara pagarà menys que tu. Cantem: "Adestes infideles, laeti triumphantes, venite, venite in..."

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 4/3/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma