Albaigès i el doble enginy

Dijous van enterrar Josep Maria Albaigès i Olivart (1940), un junedenc que va dedicar tota la seva vida a l'enginy: enginyer de formació i enginyós de vocació. Albaigès va ser un estudiant brillantíssim que també es va llicenciar en Econòmiques i treballà per a grans empreses multinacionals fins que les seves devocions van imposar-se a les obligacions. Quan el vaig conèixer, en un despatx professional al passeig de Gràcia en el que hi cabien tots els meus mobles i encara hi sobrava espai, acabava de fundar el Club Palindròmic Internacional. Em va fotocopiar les galerades del que havia de ser el primer exemplar del seu butlletí, encara sense capçalera. Llavors el club tenia una dotzena de membres, escampats per tot el món. Entre Rever, Palclap o La Breve Verbal, van escollir dir-li Semagames. Albaigès el va impulsar, de primer en col·laboració amb Ramon Giné i després amb els actuals dirigents del CPI, Pere Ruiz i Jesús Lladó, que encara mantenen la publicació aperiòdica del Semagames. Lector de Cabrera Infante i de Perec, la dèria palindròmica d'Albaigès no era pas l'única que el movia. En aquella època també editava altres butlletins com ara Carrollia (sobre els enigmes de Lewis Carroll) i el BOFCI (Butlletí Oficial de les Ciències Inútils), en la línia de la Patafísica d'Alfred Jarry. També formava part del club Mensa, que agrupa gent amb un coeficient intel·lectual superior a 130, i recopilava curiositats onomàstiques, històriques, científiques i verbals, amb les quals després componia llibres miscel·lànics. De fet, aquell dia li vaig dir que tenia obsessivament subratllat un dels seus llibres més divulgats: Diccionari de noms de persona (Edicions 62, 1980). Això devia ser a la primeria de 1988, de manera que jo tenia tot just 24 anys. Em va mirar sorprès i em va demanar quants fills tenia. Cap, li vaig dir, però tots els noms de personatge que m'he inventat han sortit del teu llibre. La sorpresa s'havia instal·lat al seu rostre afable. I quants llibres has publicat?, em va demanar. Dos, però ja estic escrivint el tercer, li vaig respondre amb determinació. Ai, si no perdéssim mai aquest saludable agosarament juvenil!

La desaparició d'Albaigès ens priva d'un veritable pioner de la fusió entre ciències i lletres. Era un enginyer enginyós de camins múltiples recorreguts del dret i del revés que maldava per recuperar l'enginy unitari, abans de la bifurcació etimològica entre enginyers i enginyosos. Trobarem a faltar la seva mirada de nen encuriosit per l’univers sencer. Cada desembre, puntualment, ens arribava el seu enigma lògic nadalenc, fet a quatre mans amb la seva companya Dolors Hipólito. Adéu Albaigès, l'enginyer enginyós.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 24/3/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma