Aritmètica emocional

La “Mazúrquica modérnica” és una cançó de Violeta Parra farcida d'esdrúixoles inventades que Joan Manel Serrat va incorporar al seu repertori: “Me han preguntádico varias persónicas si peligrósicas para las másicas son las canciónicas agitadóricas...”. Hi vaig pensar el divendres. Al Palau Blaugrana el Barça va derrotar l'Olympiakos, l'actual campió d'Europa per 70-58, tot completant una sèrie divina de deu victòries sobre deu partits jugats. En dos moments concrets del partit el Palau va retronar amb la “canciónica agitadórica” aritmètica de la independència. Ja ho saben, el clam amfetamínic que pren la forma d'heptasíl·lab sincopat basat en una descomposició sil·làbica amb doble repetició del prefix. En definitiva, que el Palau Blaugrana va esclatar en crits d'in, in, dè, in, dè, pen, dèn, ci, a, en el segon quart i en el quart ídem. Digressió dedicada als lectors perepunyetes: dic heptasíl·lab i si algú mira d'escandir les síl·labes del clam amfetamínic en comptarà nou; això és perquè la convenció mètrica catalana, estalviadors de mena com som, estableix que el recompte de síl·labes d'un vers s'ha d'aturar en l'última tònica. Tornem al Palau. Les dues vegades que va ressonar l'heptasíl·lab el marcador digital del Palau assenyalava el mateix: 2’46”. Es veu que en tots els partits és així. El 2, el 4 i el 6 dels quarts parells són el detonant aritmètic que engega els càntics. En aquests últims anys, moltes manifestacions esportives han propiciat el que en podríem anomenar aritmètica emocional. El minut 21 ha quedat vinculat a Dani Jarque i el 22 a Eric Abidal, pels dorsals que lluïen. D'altres minuts han estat candidats a suscitar reaccions diverses, però l'únic que s'ha generalitzat és el 17, en relació al 1714. Des de fa un parell d'anys cada minut 17 al Camp Nou se sol sentir el mateix heptasíl·lab sincopat que també retruny al Palau Blaugrana al 2’46” dels quarts parells. Però per què justament qa el marcador assenyala  2’46” del 2n i 4rt quarts?
 
Un partit de bàsquet dura 40 minuts, dividits en dues parts de 20 i subdividits en quatre quarts de 10. A diferència del futbol, el marcador del bàsquet és un compte enrere, de manera que quan falten 2’46” per acabar el segon i el quart quarts en realitat transcorre el minut 17’14” (de la primera o la segona part del partit) i per això esclata el Palau. Decididament el bàsquet és un esport molt més tecnificat que el futbol. El proper repte serà calcular un logaritme neperià de 1714 i implementar-lo a la Final Four del 2014 que es disputarà al Mediolanum Forum de Milà. De moment, però, diumenge el dorsal 1714 de la marató de Barcelona el lluïa un italià anomenat Franco Forte.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 18/3/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma