dilluns, 31 de març de 2014

Clooney, l’art i la guerra

 George Clooney és un home amb una missió. Quan dirigeix una pel·lícula, o participa en un projecte més personal, com ara Syriana o Michael Clayton, al darrere hi sol haver una motivació política i social. Per Clooney el cine és entreteniment, però sovint ha de tenir alguna cosa més. Diguem-ne compromís. O missatge. A The Monuments Men, per exemple, que dirigeix i protagonitza, no sembla gaire difícil trobar-lo. Hi explica la història, basada en fets reals, de vuit homes i una dona que a la Segona Guerra Mundial van aconseguir salvar milers d’obres d’art de les mans dels nazis, i després les van tornar (o com a mínim ho van intentar) als seus propietaris. Així, a més de l’homenatge a aquells especialistes d’art, es diria que Clooney també busca una crítica actual: a l’actitud dels Estats Units en les guerres recents de l’Iraq i Afganistan. Tot i que sovint l’exèrcit nord-americà fa pública la recuperació d’obres, com amb el tresor de Nimrod, el 2003 a l’Iraq, el cert és que el seu desinterès també ha provocat moltes pèrdues. I en d’altres casos, quan sí que es van recuperar objectes valuosos, no sempre s’han tornat als museus originals.

Tot i que, com dic, les intencions de Clooney són prou clares, el problema de The Monuments Men és que el missatge es perd en una trama superficial i al servei del patriotisme americà. Hitler és el dolent de la pel·lícula, però se’l banalitza com una caricatura. Dos dels especialistes moren i, casualment, són un anglès i un francès —cap nord-americà—. I els russos són uns dolents d’última hora perquè volen quedar-s’ho tot, com si fossin homes de Putin.

Clooney es va basar en un assaig de divulgació per fer la pel·lícula, però hauria sigut millor un documental sobre el mateix tema, potser fent un recorregut per diverses guerres per descriure quines eren les pràctiques habituals. Així, obrint més el focus, fins i tot podria haver-hi sortit Luis Monreal Tejada, l’historiador que durant la guerra civil va liderar el “servei de recuperació artística” de les tropes de Franco i va catalogar les obres sostretes. Anys enrere ell mateix ho va explicar en unes memòries (Arte y guerra civil) i té tela.

Jordi Puntí, El Periódico, 22 de març del 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir