dimarts, 11 de març de 2014

La prova del Forgotify

Cada cop sento més músics que malparlen de Spotify, un dels sistemes d'escoltar música més populars. El model és prou conegut: en comptes de comprar o piratejar una cançó, l'usuari s'hi connecta i l'escolta sense haver de copiar l'arxiu al seu disc dur. Ho fa a canvi d'una quota o bé d'empassar-se una publicitat que en general és més abominable (encara) que la radiofònica. Els músics en malparlen perquè es veu que l'artista rep un retorn baixíssim en concepte de drets, però com que els agrada escoltar música gairebé tots no només el tenen sinó que hi estan abonats. Els grups més consolidats es poden permetre trigar un temps a penjar-hi les noves cançons, amb l'esperança de vendre quatre discos més, però per als més modestos no ser a Spotify gairebé equival a no existir. Resulta, però, que l'oferta és tan ingent que entre el fotimer de cançons d'arreu del món disponibles a un clic, n'hi ha quatre milions que ningú no ha escoltat mai. Quatre milions! Per això ha nascut Forgotify, un programa que s'associa a la base de dades de Spotify i et va servint, l'una darrera de l'altra, cançons que mai abans ningú no ha escoltat. Ho provo. La primera cançó que em surt és de Janice Kapp Perry i Joy Saunders Lundberg, d'un disc amb títol premonitori: “It's a Miracle”. Després em ragen cançons en diverses llengües que no identifico i en cinquena posició “Dolor y perdón” del sonero cubà Benny Moré, que apareix a la coberta del disc amb bigoti de Rodolfo Valentino sota el títol Romántico. Moré m'encurioseix. És mort i té una estàtua a Cienfuegos, però em pregunto què pensaria si sabés que entre milions i milions d'oients possibles, només jo he escoltat la seva cançó. 

Milions de missatges artístics no arriben a gairebé ningú. Hi ha crítics que viuen d'això. De tant en tant desempolseguen una novel·la inèdita, recuperen una obra de teatre perduda o tornen a posar en circulació una cançó oblidada. La subjectivitat extrema dels gustos i les seves capricioses fluctuacions ens poden fer adoptar un relativisme plumbi. Sobretot si comparem la dissort d'obres que ens han semblat mestres amb l'èxit inexplicable de veritables pitafis artístics: musicals, plàstics, literaris, cinematogràfics, teatrals... Una horeta escoltant les ofertes de Forgotify, però, ens vacunarà contra aquest relativisme, o com a mínim ens permetrà relativitzar-lo. La gran majoria de les cançons que he escoltat perquè ningú no les havia escoltades  mereixen continuar silenciades i ben silenciades. Amb totes les excepcions que calgui, es demostra que un dels principals motius de fracàs artístic és que la cançó o el llibre o la pel·li que ha fracassat era una gasòfia indigerible.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 10/3/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir