diumenge, 23 de març de 2014

Llegir a pinyó fix

Hi ha molts ritmes de lectura. No llegim al mateix pas una columna, una novel·la, un poema, un contracte, un plafó en un museu, una multa o una carta d'amor. Associem les tècniques de lectura ràpida a la diagonal i no ens imaginem els advocats del cas Gürthel llegint altrament els milers de folis d'apassionant prosa jurídica. Ara anuncien una aplicació que permetrà triplicar el ritme de lectura. Es diu Spritz i ja funciona per a Samsung Galaxy S5. La clau és la superposició de les paraules. Es llegeix mot a mot en una pantalleta rectangular, sense moure els ulls de lloc. Cada paraula és substituïda per la següent. No cal, doncs, moure la mirada ni fer córrer el text ni manipular res més que no sigui regular la velocitat amb què un mot substituirà el següent. Els seus creadors, de Boston, expliquen que cada paraula té un punt de reconeixement òptim que destaquen en vermell. En diuen ORP, per Optimal Recognition Point, i està situat a l'esquerra del centre exacte de la paraula. A la o d'hola, la d d'adéu o la ç de calçotet. Spritz la presenta en vermell i col·loca la paraula de manera que la lletra vermella sempre estigui al mateix punt visual. Provo de llegir un text a spritzinc.com. És vertiginós, però funciona. Diuen que un universitari llegeix de 200 a 400 paraules per minut. Les proves que ofereixen a la xarxa arriben fins a 600 i es llegeixen perfectament. Parlem de lectura comprensiva, àvida però plaent, tal com fem amb una novel·la quan ens apassiona. Afirmen que arribarà a 1000 paraules per hora i que això voldrà dir llegir llibres de 300 pàgines en 70 minuts. Oi que fa arrufar el nas?
 
Doncs per vèncer la lògica malfiança no hi ha res millor que mirar enrere i buscar algun precedent. El trobo en el bustròfedon. Aquest tros de mot, que els amants de Cabrera Infante associem a un personatge de la seu impagable novel·la Tres tristes tigres, designa un tipus d'escriptura en la qual les línies del text s'alternaven d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra. El nom prové del moviment continu que fan els bous en llaurar la terra: quan arriben al final del camp no fan cap saltiró sinó que refan el camí en sentit contrari. Escriptura bovina i a rebobinar, doncs. Així llegien (i escrivien) els antics grecs del segle VI aC: una línia del dret i l'altra del revés. Un dia van decidir fer el salt. Nosaltres només d'esquerra a dreta i els semites només de dreta a esquerra. Rousseau sostenia que la nostra escriptura lineal havia premiat l'escriptor, mentre que la bustrofèdica era millor per al lector. Potser sí que els nostres ulls lectors haurien estat més feliços fent de bous rebobinadors, però al final va vèncer la mà, que es fatiga menys tornant a l'inici de cada ratlla. Ara els sistemes d'escriptura s'han multiplicat: mà oberta als teclats, dits lliscants a les pantalles tàctils... Per què no han de sorgir nous sistemes de lectura? Això sí, en plena era de la dispersió  Spritz aposta per un lector a pinyó fix.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 22/3/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir