divendres, 28 de març de 2014

Missatge ièquic a Shakira

Diumenge, poques hores abans del clàssic, escolto la versió de “Boig per tu” que ha enregistrat Shakira en català en honor dels ses homes Gerard i Milan Piqué. Ho faig en una versió filtrada a YouTube perquè el disc surt avui dimarts. L'aportació de Shak són uns rogalls molt sexi que ni Carles Sabater ni Pep Sala ni Luz Casal mai no van saber estrafer. Triomfarà. La colombiana és un fenòmen planetari destinat a incrementar l'escalfament global i segur que projectarà amb força aquesta cançó en català, una de les més enganxadisses del nostre cançoner. Hi ha un vers del BPT que em fa reflexionar. Aquell que diu “però dins la meva copa veig reflexada (sic) la teva llum”. És un error lingüístic. En català tenim reflexos i reflexionem però el verb reflexar no existeix. És reflectir, que prové del llatí reflectereigual com el castellà reflectar, poc usual, i reflejar, que és d'on ve el calc. En els noranta en vaig parlar amb el ja difunt Carles Sabater i també amb el Pep Sala, un músic amb sensibilitat lingüística que freqüentava el domicili d'en Tísner. L'únic argument per justificar l'erroni reflexarés que en el moment de fer la cançó reflectirels va sonar massa fi i per això van tirar pel dret amb la castellanada que ara sentim en la veu catalanitzada de Shakira. Encara que sembli estrany, a molta gent els passava això amb mots com ara bústia, que trobaven de llepafils i pretenien persistir dient-ne bussón. Qualsevol creador (que no sigui arquitecte) és ben lliure de construir les seves obres amb els materials que li roti. Tant se val l'estat de putrefacció en què es trobin. Però alhora, tots els que trafiquem amb mots sabem que la llengua és una complexa superposició de registres. Sagarra deia que escriure era com menar un cavall amb dues regnes, en relació a l'ús i a la norma. Si només en tibem una el cavall no va endavant, sinó que s'enreda caminant entotsolat per un camí circular que no ens porta enlloc. 
 
Des de fa un any sóc membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), una institució centenària que reflexiona sobre els usos normatius de la llengua i té el mandat de reflectir-los. Una tasca feixuga i desagraïda que no té prou visibilitat social. I és imprescindible que en tingui perquè els usuaris de qualsevol llengua necessiten tenir una referència normativa, ni que sigui per saltar-se-la. Shak, tinc un missatge ièquic per a tu. T'agradaria que algú cantés el teu èxit “Nunca me acuerdo de olvidarte” dient “Nunca me acordo de olvidarte”? Oi que no? Doncs si en el primer concert que cantis “Boig per tu” en comptes de “reflexada”  pronuncies “reflectida” passaràs a la història de la llengua catalana.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 25/3/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir