Palindròmica? Rap dominical!

Xavier Torres Farré (Barcelona, 1964) ha guanyat el IV Premi Internacional de Literatura Palindròmica REVER2014, concedit a les millors creacions capicues pel Club Palindromista Internacional i el Moviment Rever, que aplega autors de palíndroms que els consideren un gènere literari. Torres Farré, que elabora la seva obra palindròmica en català i en castellà, ha rebut el guardó per un diàleg palindròmic en castellà d’una certa transcendència espiritual. El text premiat fa així:
        
—¿Si era de falacia laica, la fe daréis?
—Oral credo jamás os oí; Dios os ama, ¡joder!, ¡claro!

       El més fascinant és que, malgrat la dura exigència de simetria perfecta, no només transmet un sentit suggerent sinó que aconsegueix que la simetria gairebé passi desapercebuda en una primera lectura, la qual cosa és gairebé tan difícil com escriure un sonet en text tirat i que el lector no noti les rimes. El text de Torres s’ha imposat en la deliberació a palíndroms provinents de Madrid, Santa Cruz de Tenerife, la localitat xilena de Temuco, Alcalá de Henares, Ciudad de Guatemala o Matadepera. Totes les obres presentades es poden llegir al blog movimientorever.blogspot.com. Xavi Torres ja té una trajectòria palindromista molt consolidada. Figura a totes les antologies d’aquest segle XXI i és coautor, amb Pablo Nemirovsky, de l’extraordinari llibre de diàlegs palindròmics Sobreverbos (2010). A més, també mena dos blogs dedicats als palíndroms que porten noms que requereixen una doble mirada: Smord’n & Lap (llegiu-lo del revés i hi trobareu palíndroms) i Kp&Qa (lletregeu-lo i arribareu a una de les poques exportacions verbals catalanes: capicua). També és actiu al Twitter des de tres perfils (@sokelxavi, @sokenxavi i @palindromistes) i manté un web. Torres Farré, coronat rei del palíndrom en aquest 2014, afirma que “el palíndrom és una forma més d’expressió de la tendència humana a la recerca de l’equilibri, un intent de posar ordre en el caos que ens envolta”. 

Aquest ordre que busca el palindromista és d’índole moral. En el seu colossal esforç per compondre textos capicua l’escriptor de palíndroms sap que cada paraula que afegeix li tornarà a sortir invertida en el segon tram de la frase, més enllà del centre de simetria. Com si, en el nostre quefer diari, cada acte que farem avui, després de llegir aquest rum rum, hagués de tenir el seu corresponent invers en un moment determinat abans de la fi dels nostres dies. Tal faràs, tal trobaràs. Primer ens ofereix el lliure albir per fixar el nostre destí i llavors ens el determina. Glups. Potser per això prefereixo els anagrames. Palindròmica? Rap dominical!

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 11/3/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma