dilluns, 31 de març de 2014

Secundàries obertes

La setmana passada els mitjans de comunicació van cobrir una campanya electoral inèdita: la dels cinc precandidats a l'alcaldia de Barcelona per part del PSC. Escric aquest rum-rum sense saber quins han quedat eliminats després de les votacions d'aquest cap de setmana ni si, per tant, caldrà fer una segona ronda diumenge que ve. Tampoc disposo de la dada més reveladora d'aquestes primàries obertes a tota la ciutadania: quin percentatge de no afiliats ha votat. En conec uns quants que han anat a votar per tocar allò que no sona i que no tenen ni la més remota intenció de tornar a votar el candidat en qüestió (ni cap altre del PSC) quan arribin les eleccions municipals de debò. Aquesta dada, doncs, serà tan difícil de valorar que ja salivo amb l'argumentari que ens serviran, diligents, els millors contertulians de cada casa. De primàries ja n'havíem viscut alguna, però diria que totes han estat a cara o creu. En tot cas mai amb cinc candidats, un per cada dia de la setmana. El més semblant que recordo a això d'ara, com a mínim des del punt de vista de la cobertura informativa, són les diverses campanyes electorales a la presidència del Barça després de Núñez, amb un grapat de precandidats que busquen signatures d'aval entre marrameus i al final s'enfronten en una campanya que els permet passejar-se pels mitjans com vedets. La presència als mitjans públics dels cinc aspirants socialistes ha estat semblant i el tractament tampoc no ha distat gaire. Sense sintonia cridanera ni blocs electorals ni periodistes que ens expliquen que no han signat les cròniques en desacord amb la imposició d'aitals blocs. Ni anuncis gratuïts, esclar. Una campanyeta semblant a una gira promocional d'artista que ha donat força visibilitat al seu partit, ni que sigui a còpia de mostrar-ne les lluites intestines. En realitat, els cinc precandidats del PSC tenien els peus un graó per sota d'on els tenien els precandidats a la presidència del Barça, perquè no és segur, ni pot ser-ho, que al final del procés electoral que han engegat cap dels cinc arribi a l'alcaldia de Barcelona, mentre que entre els aspirants a can Barça era segur que un arribaria a president. 
 
Més enllà del discurs de la democràcia participativa, el més significatiu és la tranquil·litat aparent amb què la resta de partits han entomat la sobreexposició mediàtica d'una de les set forces de l'actual arc parlamentari català. Diu molt de la percepció que tenen del PSC com a rival electoral. Només Iniciativa ha fet algun gest preventiu a la televisió municipal. La resta de grups sembla que hagin llogat cadires per presenciar l'espectacle còmodament asseguts, menjant cacauets.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 31/3/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir