dissabte, 19 d’abril de 2014

La nació de Tlön

L'enciclopèdia de Tlön acaba de ser premiada. Al relat de Borges Tlön, Uqbar, Orbis Tertius irromp tot un món per una escletxa bibliogràfica. Una versió apòcrifa de l'Enciclopèdia Britànica mena al volum onzè de A first encyclopaedia of Tlön. Tlön resulta ser un univers paral·lel cartografiat de manera secreta per generacions de redactors. Borges se l'imagina com un terreny de joc regit per l'idealisme filosòfic en el qual no té cabuda el materialisme. El jurat del CoNCA acaba de proclamar els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya 2014. Els guardonats són deu, dos dels quals provinents del món literari: l'escriptor Vicenç Pagès Jordà i l'editor Jaume Vallcorba. Entre els altres vuit destaca l'Amical Wikimedia, una organització sense ànim de lucre centrada en la promoció de la Viquipèdia. Una quantitat ingent de voluntaris aplegats per un dels idealismes més poderosos: sumar tot el saber humà i posar-lo a l'abast del màxim nombre d'homínids alfabetitzats. Donar-li un premi Nacional a l'Amical Wikipedia significa premiar un grup amplíssim de ciutadans redactors. Dos dies abans Xavier Bru de Sala havia publicat un article a El Periòdico amb el títol de  “Pirateria digital” que posava la Wikipedia en aquest mateix sac i expressava dubtes sobre la legalitat del “llistat de continguts accessoris que hi sol haver al final dels articles”. És una crítica incomprensible en un culturalista com ell. Considerar il·legal aquesta remissió a les fonts primàries seria com il·legalitzar la bibliografia de qualsevol estudi. En tot cas, Viquipèdia adopta una llicència de contingut lliure: qualsevol text o imatge creats pels redactors poden ser copiats, modificats i redistribuïts. 

Això no treu que el projecte wikipedista generi controvèrsies. En ocasions, una redacció assembleària transforma certs àmbits del coneixement (polític, històric, religiós) en veritables camps de batalla dialèctica. Res que no succeeixi a les millor universitats del planeta, esclar. Però el sistema wikipedista disposa de mecanismes que n'adverteixen el lector. I el volum del que és informe (o deforme) és ínfim comparat amb el volum de tot allò que informa de manera precisa. En tot cas, el pes de la Wikipedia cada cop és major en la transmissió cultural contemporània. Potser per comprovar-ho un grup de folls, encapçalats per l'alemany Christoph Kepper, promou ara el projecte d'imprimir en paper tota la versió anglesa de la Wikipedia i presentar-la aquest agost a Londres. Aquesta colla de paperines han calculat que els calen 50.000 dòlars i ja n'han aconseguit un terç per micromecenatge. Del càlcul d'estructures (1000 volums de 1200 pàgines, uns 80 metres lineals de prestatgeria) se'n dedueixen dues coses. D'una banda, la immensitat intel·lectual del projecte. De l'altra, que el conreu de l'intel·lecte no immunitza pas contra les bestieses.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 19/4/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir