dimecres, 16 d’abril de 2014

La taula invisible

Per circumstàncies que ara no vénen a tomb la setmana passada havia d'anar a València amb dues persones més. Barcelona i València estan a una distància perfecta per anar-hi en tren a passar el dia. Tres hores amunt  i tres avall. Quan buscava els bitllets a la web de Renfe vaig descobrir una anomenada “Tarifa 4 Mesa”. Pel mateix preu dels tres bitllets me n'oferien quatre, amb les butaques acarades. Una bona opció, perquè viatjar en aquesta disposició és més còmode. Per aprofitar l'oferta, se'm va acudir trucar a un bon amic, amb qui sempre tenim projectes entre mans però ens costa trobar temps per treballar-hi. El vaig convidar a fer una sessió de treball ambulant amb un arròs de premi: sortir a les vuit del matí, tornar a les nou del vespre i en l'entremig, sis hores de feina al tren, tres i tres, un bon dinar en companyia agradable i la resta de temps lliure pel centre de València, perquè pogués treure el nas per les llibreries de vell. A algú li pot semblar un mal pla però ell va trobar que era una metonímia del paradís. De manera que a les vuit del matí sortim tots quatre de Sants, busquem el vagó del nostre Euromed i quan ja ens disposem a prendre possessió del nostre despatx ambulant topem amb un fet extraordinari. Els nostres quatre seients estan acarats, sí, però de taula no n'hi ha cap. Passa una noia uniformada  amb els auriculars i l'escometo. Sí miri, que aquí hi diu “Tarifa 4 Mesa”, li mostro els bitllets, i no ens han posat la taula. Que ens la pot portar? La noia em mira amb aprensió i em replica que aquesta tarifa vol dir que anem junts. Li demano si la paraula mesa en idioma renferol té el significat de junts i em diu que parli amb l'interventor. Queda clar que als vagons de classe turista d'Euromed les taules no són ni plegables ni rodones, sinó invisibles. El meu amic haurà de posar-se a la falda les carpetes, el portàtil i els altres elements que porta per a una reunió de treball ambulant de sis hores. Afortunadament, ni l'arròs ni els amics valencians no ens enganyen. En això, Renfe és única.
L'episodi de la taula invisible em fa pensar en una de les novel·les més inquietants que he llegit últimament: ¡Ponte, mesita! d'Anne Serre (Anagrama, 2014). Una faula amoral. En el conte homònim dels germans Grimm, la taula s'omple de menges exquisides cada cop que es pronuncien unes paraules màgiques. En la taula de la novel·la de Serre, de cossos afamats de sexe. La narradora del relat tabula tabús com l'adulteri, la pedofília o l'incest a partir de tot el que passa damunt la taula del menjador d'una família enfollida, la seva. La taula invisible de l'Euromed tabula un altre tabú en el reialme de la Renfe: la diligència.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 15/4/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir