dimecres, 30 d’abril de 2014

L'exhibició de l'ocult

El cas de J. D. Salinger és el primer que ens ve al cap quan es parla d'escriptors ocults. L'automatisme dispara Salinger en primera instància i Thomas Pynchon en segona. Aquest Sant Jordi un dels llibres més demanats pels lectors de literatura ha estat L'altra (RBA-La Magrana), una novel·la excel·lent de Marta Rojals, i com que l'autora de La Palma d'Ebre va decidir en l'inici de la seva carrera literària no concedir entrevistes i protegir la seva imatge molta gent ha tornat a esmentar Salinger. Hi ajuda que Seix Barral hagi publicat en castellà les set-centes pàgines que David Shields i Shane Salerno han dedicat al difunt autor. Rojals no té res a veure amb Salinger, perquè una cosa és voler mantenir l'anonimat des del principi i una altra ben diferent enretirar-se després d'haver tingut èxit publicant a cara descoberta. Sigui com sigui, el llibre de Shields i Salerno se'ns presenta com el retrat definitiu del monòrquic Salinger (el seu escrot només hostatjava un testicle) a partir d'un centenar llarg d'entrevistes servides de manera fragmentària. Malgrat l'interès evident de la investigació, la barreja ens fa veure l'escriptor amb ulls de mosca. Sobta constatar que l'eremitisme era aparent, perquè va viatjar i va mantenir relacions d'intensitat diversa amb força gent. Un dels testimonis, per exemple, és un periodista que seu darrere de Salinger en un avió i escolta la resposta que l'autor ocult dóna a un vell conegut que li demana què ha fet en els últims anys. D'altres testimonis són estudiosos que s'hi cartegen o periodistes guapes que se  salten els filtres. El retrat (terrible) que en fa la seva filla Margaret és oposat al que en fa el fill actor. Semblen dos pares diferents. Matthew Salinger és el marmessor de l'obra de son pare i serà el responsable de la progressiva publicació de les mítiques obres inèdites que mig segle d'escriptura constant poden haver produït.
Un dels axiomes del llibre és el de les dues fronteres. Segons els autors, en la vida de Salinger hi ha dues coses que determinen un abans i un després: la guerra i la religió. D'una banda, Salinger va participar en el desembarcament de Normandia i el trauma de la Segona Guerra Mundial el va marcar per sempre. D'altra banda, es va tornar un gran creient (de l’escola filosòfica hinduista del Vedanta). Shields i Salerno consideren que “la guerra el va destruir com a home però el va convertir en un gran artista i la religió li va oferir consol espiritual després de la guerra, però va destruir el seu art”. És una visió que podrà quedar desmentida, o reforçada, a partir del 2015, quan son fill comenci a publicar tot el que va escriure en secret durant mig segle sobre les famílies Caulfield i Glass.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 29/4/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir