Cor, corres, correspondència

Encara es publiquen saboroses mostres de literatura epistolar. Empúries, per exemple, acaba d'editar les cartes que es van intercanviar entre 1978 i 1983 Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol. Han passat poques dècades, però el món ha canviat radicalment. Les noves vies de comunicació han estroncat gairebé de soca-rel la correspondència. Dijous al matí, mentre escriure aquestes ratlles, el servei de Whatsapp va quedar interromput i molts mitjans (entre ells La Vanguardia Digital) ho van considerar una notícia d'interès general. Ho era, a la vista dels tuits histèricoirònics que va provocar. Els missatges canvien de forma. Algú és capaç d'imaginar l'edició dels whatsapps que es podrien intercanviar  dos poetes afins com Josep Pedrals i Pere Gimferrer? Els correus electrònics i els comentaris dels blogs encara semblaven a prop de la correspondència epistolar, però el salt als dispositius mòbils ho està revolucionant tot encara més. Hi ha unes cartes, tanmateix, que no semblen en perill d'extinció. Els naips. Dimecres es va presentar al Gaèlic del carrer del Paradís un joc de cartes basat en la novel·la Victus d'Albert Sánchez Piñol. Poc abans, una desena de miquelets uniformats van fer una càrrega en plena plaça de sant Jaume que va desconcertar els tres grans col·lectius que s'hi aplegaven: turistes, mossos i guàrdia urbana. L'acció, que es podria titllar de llampec, formava part de la festa anual de l'editora de jocs Devir Ibèrica, una multinacional amb seu a Barcelona present a Brasil, Portugal, Estats Units, Mèxic, Xile i Espanya. Devir aposta per la publicació de jocs en català, a banda de fer-ho en espanyol i en portuguès, i fruit d'aquesta aposta estratègica ha adaptat Victus a dos formats: un joc de cartes d'Oriol Comas i un joc de taula de Toni Serradesanferm que sortirà el setembre.
 
El joc de cartes arriba ara al mercat disfressat de novel·la, en una capseta amb tancament magnètic de les dimensions d'un volum de llibre d'aquells que podria contenir una petaca amb whisky. Però el Victus d'Oriol Comas conté 160 cartes magníficament il·lustrades per David Parcerisa, que posa cara amb solvència al protagonista Martí Zuviria, així com a Antonio de Villarroel i els altres personatges del Victus de Sánchez Piñol. El disseny de Jordi Roca completa l'ambientació. Hi ha cartes de personatges i d'escenaris del setge. Una partida es juga en mitja hora. És un joc de bases amb un mecanisme àgil que fomenta les alternatives. D'una banda es pot guanyar la basa i per l'altra quedar-se'n les cartes. Al final, són els personatges de la novel·la els que poden fer-ne variar el resultat. És un joc entretingut, per a grups de 3 a 5 jugadors d'entre 10 i 99 anys. La publicació de Victus ha trencat uns quants esquemes lingüístics. L'últim és que els jocs que es basen en aquesta novel·la originalment escrita en castellà sobre el gran tema del catalanisme es publiquen només en català.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura, 17/5/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma