Cotufetes de moresc

Fa vint-i-cinc anys que Gershon Kingsley va fer una cançó que ha passat a la història de la música com la primera melodia de sintetitzador. Es deia Popcorn, i per aquests verals es va conèixer amb un títol que permetia sil·labejar-ne les notes: pa, lo, mi, tas, de, ma, íz. Kingsley el va incloure a l'àlbum Music to Moog By, però no es va popularitzar fins dos anys després, en la versió que Stan Free va enregistrar  amb els Hot Butter, que practicaven l'anomenat synthpop. Amb els anys, l'enganxifosa melodia de notes que semblen imitar el plop dels grans de blat de moro quan rebenten, ha esdevingut una d'aquelles tonades que tothom coneix de manera ambiental. Hi ajuda que se n'hagin fet més de cinc-centes versions, fins i tot de grups com Los Pekenikes. I també que en el seu dia fos molt utilitzada en sintonies de programes i campanyes publicitàries. Es va dir que no l'havia creada cap mà humana sinó un programa d'ordinador dissenyat per compondre música. En realitat, l'única cosa inhumana és l'efecte del seu martelleig reiterat sobre les nostres oïdes. Només el trobo comparable al que provoquen les notetes extraterrestres dels Encontres a la Tercera Fase o als tons de mòbil que portaven els primers Nokia.
 
A més, la cançó original era instrumental, però de seguida hi va haver qui es va encarregar de posar-hi lletra en espanyol. I d'aquesta jugada va sorgir una interferència lingüística que ha provocat un d'aquells entranyables debats verbals que ens caracteritzen. Cada cop que un grup de catalans va al cinema, que és un dels espais de consum habitual d'aquest producte gastronòmic que alguns consideren pestil·lent i d'altres devoren amb fruïció, ressorgeix. L'èxit de les palomitas ha dificultat l'ús d’una denominació genuïna en català. Amb els anys, s'ha consolidat crispeta, que recorda Pere Navarro. El DIEC l’admet,   però remet a rosa (o roseta): “Gra de blat de moro obert en forma de flor per efecte de la cocció”. Al sud del domini lingüístic el blat de moro també s’anomena moresc o dacsa, i les crispetes són anomenades clotxes, mongetes, bufes o esclafitons. En tots els casos, són noms que provenen per analogia o bé de la forma o bé del procés esclatant que tenen de formar-se. Però a Tortosa, i també en alguns indrets del País Valencià, les he sentit anomenar cotufes, que era un terme que mai no vaig saber d'on carai havia sortit. Ara descobreixo que és un barbarisme tan esclatant com palomites, però que en aquest cas no prové del castellà, sinó de l'anglès. Cotufa, que també es diu a Veneçuela, té un origen semblant a dos termes mexicans tan populars com gringo i mariachi. Gringo prové de l'aglutinació deformada de la tornada d'una cançó que solien cantar els veïns anglòfons del nord: “When de green grows”. Mariachi designa els músics que tocaven als casaments (marriage) i les nostres cotufes tortosines provenen de l'anglès “corn to fry” (blat que fregim). 

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura. 3/5/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma