dilluns, 19 de maig de 2014

El virus bonifaci

En aquest món liquadíssim que vivim el verb viralitzar ha esdevingut un mantra. Les campanyes virals abunden, els professionals de la comunicació pretenen viralitzar-ho tot per a tothom tothora i la quantitat de soroll ambiental resulta terrible. Cada dia ens disparen més missatges insignificants. El pim pam pum de l'anomenat spam. Aquestes deixalles que contaminen les nostres bústies virtuals són de moltes menes: ofertes de productes prohibits, esquers amb el flaire inequívoc de l'estafa, sexe, drogues... i de vegades fins i tot rock'n'roll. No ve d'un spam. Aquesta pluja de missatges interessats inclou també unes gotes de rosada matinal, d'aigua tan pura i innocent que fa feredat. És la pluja fina de  missatges benintencionats que ens fan partíceps d'alguna bona causa. Molts d'ells comencen amb una prèvia exculpatòria del remitent (no sóc d'enviar missatges com aquest, però m'ha semblat que aquest cop s’ho valia...) i acaben amb l'històric passa-ho, un clàssic de l'era sms (i mira que ha envellit en només deu anys, aquest imperatiu, que les coses ara ja es passen soles, sense instruccions, tot i la colla de pesats pidolaires de retuïts). L'actual procés sobiranista ha ampliat la casuística d'aquesta mena de missatges, afegint l'assumpte al catàleg d'injustícies diverses, enquestes virtuals i campanyes ciutadanes que apel·len a la nostra solidaritat en nom d'alguna causa noble.
L'últim exemple d'aquesta mena de viralització ha coincidit amb l'inici de la campanya electoral de les europees. L'arribada a les llars catalanes de la targeta censal en un context de tensió institucional va empènyer una PBA (persona benintencionada anònima) a escampar per whatsapp (i correu electrònic) un missatge redactat amb lletra majúscula que ens convidava a guardar la targeta censal que acabem de rebre de cara al novembre. El missatge ho justificava recordant que “no ens volen donar el cens” com per suggerir que si tots conservàvem la nostra targeta com si fos la peça d'un trencaclosques, reconstruir-lo seria bufar i fer ampolles. Santa innocència! De seguida van sortir rèpliques sensates que van intentar explicar la inutilitat d'un cens-puzle sense totes les peces. I llavors algunes entitats serioses que havien redifós el primer missatge es van veure obligades a rectificar. La Plataforma pel Dret a Decidir, per exemple, va enviar un segon missatge que deia: “Ahir ens vam precipitar en reenviar-vos un missatge que vam rebre. Ho sentim. NO CAL GUARDAR-LA. No servirà de res”. Quan jo era nen, l'àvia em repetia que l'infern era empedrat de bones intencions, la qual cosa sempre m'havia suscitat una pregunta terrible: de què està empedrat el cel?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 19/5/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir