Els últims romànics

 Fa unes setmanes es va saber que la Universitat Central de Barcelona eliminarà la carrera de Filologia Romànica del seu pla d’estudis. A partir del curs vinent, doncs, els estudiants ja no es podran especialitzar en llengües com l’italià o el portuguès, entre d’altres, ni tampoc estudiar la diversitat de les llengües romàniques. Només algunes assignatures seran complements d’altres graus. El principal argument, esclar, és que s’hi matriculaven pocs alumnes, però per aquesta raó fa anys que s’haurien d’haver eliminat la majoria de carreres de lletres. L’especialització pràctica, la societat de l’èxit i la ruqueria general han convertit els graus de lletres en una reserva índia. No hi fa res que els savis que tothom respecta —de Jordi Llovet a Umberto Eco— insisteixin sovint en la importància dels estudis culturals: se’ls aplaudeix, se’ls premia i després se’ls ignora.

De fet, sembla com si la Universitat de Barcelona hagués esperat que es morís Martí de Riquer per liquidar la Filologia Romànica que ell va fer créixer. Riquer era diferent: ell i els seus deixebles proposaven un ensenyament de la llengua i la literatura a través del plaer de la lectura. Ho sé perquè fa més de 20 anys que vaig llicenciar-me en Filologia Romànica (General, que se’n deia aleshores). Hi estudiàvem el pas del llatí a les llengües romàniques, seguint els textos literaris i mirant d’entendre el context social i històric en què es produïen a l’Europa medieval. Potser els sonarà avorrit, però els asseguro que els professors sabien fer-ho apassionant, mestres com Basilio Losada, Isabel de Riquer, Victoria Cirlot, Anton M. Espadaler, Jaume Vallcorba.

Recordo haver triat Filologia Romànica per la llibertat d’estudi. Seguies unes pautes, però et permetia escollir interessos diversos: des de la història del pensament a la literatura francesa, de la novel·la de cavalleries a l’art del camí de Santiago... Els nous plans d’estudi havien mantingut i augmentat aquesta llibertat d’elecció. Potser això és el que els feia més nosa, o enveja, i ara la volen eliminar.


Jordi Puntí, El Periódico, 5 de maig del 2014.

© de la fotografia, El Periódico.

Si voleu signar contra leliminació de la carrera de Filologia Romànica, aquí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma