In Cholo We Trust

La culerada té una dècima de febre davant la possibilitat que el Reial Madrid guanyi la desena Champions. El remei és un antipirètic que, durant la tornada de les semifinals, va canviar de nom tres cops en poques hores. El nom de la medecina s'inspirava en el lema que van adoptar oficialment els Estats Units l'any 1956, In God We Trust (confiem en Déu), que a Twitter havia donat l'etiqueta #InPepWeTrust. Quan es va veure que el Bayern de Guardiola no seria l'antídot desitjat, durant vint-i-quatre hores la culerada va esdevenir satànica i l'antipirètic contra la dècima va ser #InMouWeTrust. La prescripció final, després de l'excel·lent semifinal de l'Atlético de Madrid, és #InCholoWeTrust. Ja veurem com acaba la febrada, però l'extraordinària temporada del Cholo Simeone ha posat focus sobre ell i sobre el seu renom. Un cholo és un mestís i el seu ús varia molt segons les contrades, però és percebut majoritàriament com a terme pejoratiu. L'Inca Garcilaso de la Vega ja el recull en castellà a primers del segle XVII: “Al hijo de negro y de india, o de indio y de negra, dicen mulato y mulata. A los hijos de éstos llaman cholo; es vocablo de la isla de Barlovento; quiere decir perro, no de los castizos (raza pura), sino de los muy bellacos gozcones, y los españoles usan de él por infamia y vituperio”. En algunes llengües ameríndies volia dir simplement mosso, i d'aquí va passar a designar qualsevol indi, encara que no fos barrejat, però en general un cholo és un mestís. L'estiu passat, pels carrers de Salta o de Jujuy, al nord de l'Argentina, vaig comprovar que el terme cholo no era pas percebut com a pejoratiu. Diego Simeone és argentí, però si fos xilè potser no hauria acceptat mai el seu apel·latiu. Alexis Sánchez, fill de Tocopilla, s'emprenyaria com una mona (amb perdó pel modisme) si algú l'anomenés cholo. Al país de Bachelet el terme és molt despectiu i, de fet, qualsevol ciutadà d'origen amerindi és percebut com a originari del Perú o de Bolívia, els incòmodes veïns del nord d'on venen els cholos. El nostre estimat Hugo Cholo Sotil era peruà, d'Ica. Llegeixo que també a Colòmbia cholo és percebut com un terme despectiu, sinònim d'equatorià. I als Estats Units.
 
Després de la fantàstica reacció de Dani Alves amb el plàtan i de la brutal campanya de publicitat planetària a favor del consum d’aquest producte fàl·lic, cal recordar que ni les paraules ni les coses són bones o dolentes. És la nostra actitud el que discrimina. Les nostres intencions. I cada situació. Només cal imaginar-se els múltiples usos que podem donar al verb fotre, des del fot-li a l’estar ben fotut. Dit això, In Cholo We Trust.
 
Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 5/5/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma