La reixa i el bruixot

Em vaig assabentar que el dibuixant Picanyol es jubilava pel tuit d'una aficionada als mots encreuats. Durant mesos, la reusenca Ingrid Cartanyà Vilà ha difós cada dia al Twitter una foto de la pàgina salmó amb la graella de mots encreuats guixada amb (gairebé) totes les solucions. Ara ja fa un temps que ha perdut l'hàbit, però de tant en tant comenta en algun tuit una definició que li crida l'atenció. Aquest dimarts, coincidint amb la nota de premsa que Cavall Fort va emetre per anunciar la fi de quaranta-dos anys d'historietes d'en Picanyol, el tuit que m’adreçava deia: “Hauràs de buscar una altra definició pel bruixot d'en Picanyol. L'Ot es jubila”. Els crucigramistes tenim dèries recurrents a l'hora de definir les lletres esparses: “Poema visual de Joan Brossa al Velòdrom d'Horta” (A), “El bruixot d'en Picanyol” (OT), “A la vora de Kurosawa” (RAN)... Els seguidors habituals ens coneixen les flaques i les resolen d'esma. Abusar-ne seria signe de pobresa, però infonen un cert aire de familiaritat. L'Ot apareix a les graelles de La Vanguardia des del primer dia, aviat farà vint-i-quatre anys, i hi continuarà apareixent, encara que es jubili. Els motius figuren en aquest textot:
 
“Quan l'Ot va aparèixer a Cavall Fort jo era un xicot de 8 anys, una mica tabalot, però molt devot de la màgia amiga del mot. M'ho llegia tot. Tan aviat somiava que era un guerrer visigot com un sacerdot egipci, un robot intergalàctic o un anglès amb salacot. M'encantava cruspir-me un entrecot de Cavall Fort i, de rebot, un bon calçot. Aviat em vaig avesar a l'argot de l'Ot. Em cridava l'atenció que la dona el perseguís per fotre-li un calbot, amb l'escombra a tall de garrot. Llavors l'Ot fotia un bot, i de vegades qui rebia era el sabatot del mussol, incapaç de volar com un falciot sense fotre's un morrot. Jo trobava que el policia que perseguia l'Ot pertot era un veritable carallot, i hauria muntat un avalot descomunal per tal d'alliberar-lo. Però mai no el caçava del tot. L'Ot era el meu heroi. El pilot dels meus vols per damunt del casalot de l'avorriment, l'antídot als atacs de singlot (i de sanglot). Per això em vaig indignar tant quan aquella colla de borinots addictes a l'èxit mediàtic van pretendre suplantar l'Ot amb el seu cant televisat i les seves americanes de xeviot. O.T.? Operació Triomf? Què vol dir O-té? L'Ot era l'Ot, i sempre ho seria. Cap ninot ignot que vulgui viure sense fotre ni brot no el podrà mai suplantar ni prendre-li el mot. Per això, vaig encapçalar un escamot que va omplir les reixes de mots encreuats d'os i de tes, definides sempre de la mateixa manera: ‘El bruixot d'en Picanyol, de dues lletres’. Ot. El meu vot és per a l'Ot. L'Ot!!! A lot of vots per a l'Ot. Naturalment, tot passa, i també va passar l'O.T. Com vaig llegir un dia en un rellotge de sol ‘Tempus fugit (de pressa)’. Ara, tothom sap que d'Ot només n'hi ha un: l'Ot el bruixot! Alcem el got a la seva salut, perquè ell sí que pot!” Bona jubilació.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 24/5/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma