L'omnigratuïtat indiscriminada

A la biblioteca del barri agafo un llibre gruixut de la prestatgeria, l'obro per una pàgina a l'atzar, i hi llegeixo: “Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. I els deia: ¿No diu l'Escriptura: ‘El meu temple serà anomenat casa d'oració per a tots els pobles?’ Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres!”. Pinta bé, penso. Acabo de xalar com un vedell llegint La bona sort d'ara mateix de Matthew Quick i ara tinc entre mans Pastoràlia de Georges Saunders. Em fa l'efecte que aquest pot ser una bona continuació lectora. El capítol on he anat a petar es diu Mateu. Veig que és una edició anotada, amb tot de numerets que pauten el text: Mateu, 21:12-14. Tanco el volum, n'escruto el llom i me n'apunto el títol per demanar-lo: La Bíblia. El fullejo una estona llarga. Pertot trobo passatges suggerents amb personatges extraordinaris: Onan, Matusalem, Lot, Caïm... Sento el desig urgent de posseir aquest llibre gruixut. El vull. Me'l puc endur ara mateix si el demano en préstec, però el meu desig va més enllà. M'acosto al taulell. La gentil bibliotecària em diu que, a banda de prestar-me'l ara mateix, també me'l pot vendre i el tindré demà mateix a aquesta hora. Decideixo que així ho farem.
 
El Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya han signat un conveni que transformarà les biblioteques en un nou canal de venda de llibres, a través d'una llibreria de proximitat. L’octubre ja es podrà fer en algunes. És una bona notícia. En primer lloc perquè enderroca un mur absurd que separava biblioteques i llibreries en nom d'una puresa antimercantil que comportava situacions tan absurdes com ara presentar-hi llibres i que la gent no els pogués adquirir perquè en el recinte de la biblioteca no es considerava de bon to vendre'n. L'objectiu de promoure la lectura és integral. Sense editors ni llibreters l'oferta s'emprobreix i tothom hi perd. Afortunadament, l'adaptació de les biblioteques als canvis socials és un dels (pocs) grans encerts de la política cultural contemporània. Aquest nou pas així ho demostra. No només pot donar oxigen al món editorial a través dels llibreters sinó que és un concepte innovador. Poder comprar llibres en un entorn de serveis gratuïts trenca un sobreentès nefast de l'era digital: l'omnigratuïtat indiscriminada. El pas de biblioteques i llibreries hauria de marcar el camí a internet, el temple d’aquestss nous fanàtics del segle XXI: els puristes que s'indignen quan els fan pagar pels béns culturals.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 27/5/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma