Shareline is my lady

Los Angeles Times ha redissenyat aquesta setmana la seva edició electrònica. Els professionals  hi degustaran unes quantes novetats ortotipogràfiques, però un element sobresurt: tres sharelines, neologisme que podríem traduir literalment com a ratlles compartibles. Precedits per la inconfusible silueta de l'ocellet piulador de Twitter, aquestes sharelines són destacats que ja estan preparats perquè el lector els pugui compartir amb un clic a les xarxes socials. Fins ara, quan ens oferien de compartir algun article, el text que viatjava per les xarxes era o bé el títol o bé l'arrencada de la columna. Era un procés automatitzat, a menys que el compartidor hi vulgués ficar cullerada. L'aposta del Los Angeles Times defuig l’automatisme i torna a posar la pilota a la teulada del columnista. Fins a tres vegades en cada peça. L'anglès, amb la seva ductilitat habitual, ja ha trobat com anomenar aquest nou gènere paratextual. No sé pas com n'acabarem dient. Si ho anostrarem amb algun invent (entradetuits? destacatuits?) o simplement manllevarem l'anglicisme, però tenim molts números per ser-ne usuaris. Columnistes, reporters i redactors de notícies haurem d'aprendre a redactar els destacats d'una altra manera. Tampoc seran tan diferents dels que ja escrivim, perquè la limitació d'espai (140 caracters) és inherent al gènere de titulars, subtítols i destacats. Els elements nous que ens arriben de Califòrnia són la multiplicació (ara n'hi haurà tres) i la descontextualització (circularan sols). Des que, ja fa uns quants anys, entro les columnes a la maqueta de La Vanguardia, redacto i ajusto jo els destacats en l'espai predeterminat. Els que llegiu aquesta columna en la maqueta del diari de paper l’acabeu de trobar. Normalment no em costa gaire triar-lo, de vegades entre més d'una opció, però crec que em costaria una mica més triar-ne tres i que tots tres funcionessin de reclam. I, sobretot, em demano si hauria posat el mateix destacat si sabés que viatjarà tot sol per Twitter com un titular a la recerca de lectors que vulguin picar l'ham i acabin a les xarxes d’aquesta columna. 
 
Una de les reflexions més punyents que comporta l'opció californiana és la posició dels tres destacats compartibles, no pas a mitja columna, sinó al capdamunt de l'article. Aquest detall apel·la a la naturalesa performativa de les xarxes socials. Queda clar que molts lectors compartiran algun dels tres destacats abans de llegir-se (o no) l'article. També prefigura una lectura de destacats que encaixa perfectament amb el tipus de lectura fragmentària, politemàtica i difusa que fem a Twitter. Allò que en el món analògic corresponia a la lectura de titulars. Les incògnites són moltes, des de saber si els articulistes serem capaços de triplicar els destacats sense esbiaixar el sentit dels nostres articles fins a conèixer quants lectors s’avindran a compartir les línies que hem decidit prèviament que han de compartir.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 10/5/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma