Bangerz Ikurriña Tour

La nit de divendres, mentre al Brasil la Roja es quedava blanca davant de la Taronja mecànica, Miley Cyrus conjugava el verb escandalitzar al Palau Sant Jordi de Barcelona. M'ha entusiasmat llegir les cròniques publicades als diaris per la riquesa verbal que mostren els cronistes. Sense anar més lluny, en la bona ressenya que signava David Morán a l'ABC, vaig poder llegir paraules clau tan saboroses com ara procacidad, restregarse, azotar, encamarse, besuquearse o desbocada que ja donen una idea clara del to general que l'ex Hannah Montana pretén infondre al seu nou espectacle, en una gira que alguns anomenen Pornodisney Tour. La llista de provocacions de caire sexual va venir acompanyada per una gran densitat de 4-letter words, que és com en diuen els anglesos primmirats per no haver d'escriure shit o fuck, i una cirereta acolorida en forma de sorpresa vexil·lològica. En un moment del concert Miley Cyrus es va treure una ikurriña de ves a saber on i la va onejar. Morán, en la seva crònica ho valora així: “quién sabe si desconociendo que se trataba de la bandera del País Vasco y no de la de Cataluña”. En els comentaris dels lectors a l'edició digital de la crònica es reprodueixen les clàssiques tirallongues insultívoles que conformen el subgènere dels comentaristes de claveguera, però aquesta vegada, més enllà de la diatriba entre espanyolistes i abertzales, es debat si la Cyrus ho va fer expressament o es va confondre de bandera i es va marcar un Viva-Honduras. Els estira-i-arronses es resumirien en un “estos-yanquis-no-se-enteran” versus “la-ikurriña-es-conocida-en-el-mundo-entero. La veritat és que hi ha arguments per defensar ambdues postures, i mai no ho sabrem del cert, però jo em decanto per creure que la Cyrus ho va fer expressament.
 
Cert que alguns creadors nord-americans que atenyen una projecció massiva no estan (ni volen estar) gaire informats sobre les peculiaritats culturals europees. Només cal llegir aquella novel·la de Tom Clancy en la qual el plat més típic del País Basc es diu paella. Però el fenòmen Cyrus es fonamenta justament en l'estudi minuciós dels mecanismes que poden escandalitzar i la seva aplicació immediata. Treure una bandera estelada al Palau Sant Jordi avui no escandalitza ningú. Una ikurriña, en canvi, sembla fora de lloc, més enllà del seu pedigrí d'usos reivindicatius com demanar la llibertat dels presos bascos al Tour o al Mundial. Avui Miley Cyrus actua al Palacio de Deportes de  Madrid. Serà un bon moment per calibrar el nivell del seu consell d'escandalòlegs. Si avui, en comptes d’una ikurriña  treu una estelada, demostraran ser uns veritables professionals de l'escàndol.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 17/6/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma