Bitlletera surrealista

A la República de Brasil fa tres mesos que circulen bitllets falsos que no pretenen engalipar ningú. A diferència de les altres falsificacions, que volen passar bou per bèstia grossa, aquests mostren la seva bovinitat, tot i que gairebé només circulen en format digital. En comptes de dir-se reals, com la moneda regular brasilera, es diuen surreals. I no llueixen cap pròcer de la pàtria, sinó la cara bigotuda de Salvador Dalí, l'anagrama en llatí macarrònic del qual podria haver inspirat la jugada: avida dollars. En realitat, la inventora d'aital moneda va ser la periodista Patrícia Kalil, indignada per la inflació brutal que pateix l'economia brasilera en aquests temps previs al Mundial de futbol. Diu Kalil que la idea d'estampar surreals li va venir després de llegir una entrevista a un dissenyador de pàgines web anomenat Toinho Castro. Hi deia que els preus a Rio eren tan surrealistes que caldria encunyar una moneda pròpia per poder-los pagar. Surrealistes. A més, Castro ja jugava a passar del real al surreal, de manera que Kalil només va tirar mà del Photoshop i va afegir la cara bigotuda de Salvador Dalí al disseny oficial dels reals brasilers. Després ho va escampar per la xarxa i va començar el fenòmen. Tres mesos després, a la pàgina de Facebook Rio $urreal (Nâo Pague) gairebé un quart de milió de seguidors comenten cada dia els preus més escandalosos de la capital brasilera. L'afer dels bitlletets dalinians i surreals ha tornat a l'actualitat arran de la inauguració, ara fa deu dies, de la primera gran exposició sobre l'obra de Dalí a Amèrica llatina, que es pot veure al Centro Cultural Banco do Brasil de Rio fins al 22 de setembre.
 
El terme surrealista és un cas flagrant de corrupció semàntica. L'ús que aquests indignats brasilers en fan no té res a veure amb el que volien dir Dalí i els acòlits de Breton quan parlaven de surrealisme. Dalí es va enemistar amb la seva família per una acció surrealista quan va declarar que de vegades es divertia escopint sobre el retrat de la seva mare (morta). D'aquí a escandalitzar-se perquè els preus han pujat hi ha una certa distància. El comportament extravagant de Dalí i la seva fama mundial deuen haver influït perquè ara surrealisme sigui un sinònim hiperbòlic d'incomprensible. Tots recordem que un dels moments més hilarants d'El mètode Grönholm és quan un dels participants en el procés de selecció de personal crida que el troba surrea-lis-ta, volent dir absurd. Avui l'ús artístic del terme és minoritari. Fins i tot hi ha parlants que, potser influïts per l'altra forma d'anomenar el moviment artístic (superrealisme), quan els neguiteja alguna cosa et deixen anar: “ho trobo subrealista”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del 10/6/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma