Catalanisme a València

Llegeixo a la premsa valenciana que Fabra està en contra de Castellano i a favor de Català. Sí, sí, ho han llegit bé, però quan escric Fabra no em refereixo pas al mestre Pompeu ni a l'aeroportuari Carlos, sinó a Alberto, i quan escric Castellano o Català tampoc no esmento cap de les dues llengües romàniques que es parlen a la capital del Túria, sinó dos polítics anomenats Serafín Castellano i María José Català. El primer és, encara, el secretari general del PP valencià. Segons llegeixo al Levante del dissabte el president Fabra va voler rellevar Castellano la setmana passada però ho va impedir Génova (no la ciutat, sinó la direcció del PP, situada al carrer Génova de Madrid). En la seva crònica política Julia Ruiz escriu: “La directriz de Génova salvó a Castellano en ese momento, aunque su marcha de la calle Quart es sólo ya cuestión de días” (no la vila gironina de Quart ni la posició, sinó el carrer valencià on hi ha la seu del PP). La mateixa cronista relata un altre relleu, aquest ja formalitzat, del portaveu del govern. Fins ara ho era el vicepresident del Consell, José Ciscar, i a partir d'ara ho serà la consellera d'Educació, coneguda per la seva constància a l'hora de tancar línies d'ensenyament en valencià. La nova portaveu llueix un cognom que havia estat proscrit al Canal 9, la malaguanyada televisió valenciana que l'ara qüestionat Castellano va ajudar a tancar: Català. 
 
Els resultats de les eleccions europees al País Valencià (un altre terme proscrit a l'extint Canal 9 fins a les últimes setmanes de vida) han confirmat el canvi de tendència experimentat durant els últims temps per l'electorat valencià, que s'allunya del PP. L'atzar de l'aptonímia ha volgut que les primeres conseqüències d'aquest espant popular toqui de ple a diversos cognoms linguònims. El cercle es tanca si a Castellano i Català hi afegim que la cap de cartell socialista a la derrota europea del PSOE es diu Elena Valenciano. Gairebé d'Escola d'Idiomes. A més, la pèrdua de pistonada de Castellano i l'auge de Català no constitueixen els únics casos de linguonímia al PP valencià. Un altre dels actors d'aquest sainet es diu Rus, l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València Alfonso Rus, a qui Ruiz anomena “barón provincial”. El festival es completa si exercim la derivació. Sabut és que el llenguatge periodístic tendeix a crear -ismes (pujolisme, aznarisme...). Si aquesta setmana es compleixen els pronòstics i Fabra relleva Castellano, el Castellanisme del PP valencià minvarà d'una manera evident just quan la figura de María José Català es cotitza a l'alça. ¿Algú hauria pogut imaginar mai que el PP valencià podria esdevenir catalanista?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 4/6/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma