dilluns, 7 de juliol de 2014

Bye, bye fräulein

A finals de juny i la primeria de juliol, els éssers humans amb descendència tutelable solen intercanviar impressions sobre els expedients acadèmics de la prole. Un dels hits d'aquesta temporada ha estat criticar amb vehemència la dificultat de l'examen de matemàtiques de la selectivitat. Molts alumnes que aspiren a carreres exigents comptaven amb pujar nota i temen haver perdut unes dècimes decisives per enfrontar-se a la temuda nota de tall. A casa hem passat el tràngol amb moderada satisfacció i, potser per això, hem centrat l'atenció en expedients acadèmics aliens. Un dels més cridaners és el del Froilà més corejat des d'aquella cançó de 1976 que es deia Bye, bye fräulein i que per aquests verals defensava Micky amb udols de “Froilán, Froilán, llegó el momento ya de la despedida”. D'aquella rossa alemanya de qui calia acomiadar-se hem passat al gran Felip Joan Froilà de Tots els Sants de Marichalar i Borbó. El jove Froilà ja té un currículum de maleses que permeten titllar-lo de bala perduda, amb episodis llegendaris com el tret al peu o l'ús dels pinxos moruns com a arma blanca. El dia de la coronació no va decebre. La seva imatge parlant per mòbil, estintolat en una finestra del palau, va circular pertot. Aïllat pel cortinatge del món reial i pel vidre del món real, entre avorrit i preocupat, va suscitar més simpaties que no pas antipaties. Ara, el seu desastrós expedient acadèmic el pot acabar d'encimbellar a unes quotes notables de popularitat. Perquè ha trascendit que Froilà només ha aprovat dues assignatures de tercer d'ESO. Això pot restar punts en la lliga del món adult però de vegades en dóna a la lliga adolescent. He corregut a mirar quines són les dues úniques que ha aprovat i he vist, amb satisfacció, que són educació física i anglès.


Quan, a finals dels vuitanta, feia de professor d'anglès a les Salesianes de Sarrià vaig tenir uns quants alumnes de l'edat de Froilà (llavors a primer de BUP) que haurien pogut competir amb ell en desinterès escolar però que excel·lien en anglès (i sovint en educació física). A les reunions de professors alguns companys de claustre es feien creus de les notes que treia algun peça d'aquests. No era pas mèrit meu, sinó que l'anglès els motivava per raons extraescolars: via NBA, còmic, música disco, pop, hip hop o ganes de lligar a tota costa. Acostumaven a ser nois acabats d'incorporar a les Salesianes ( la primària era només femenina i, en comptes de sir, moltes alumnes em deien sor). Aquests mals estudiants triomfaven molt més entre les noies que no pas els que ho aprovaven tot amb gran aplicació. Froilà sembla destinat a grans gestes en aquest terreny.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 7/7/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir