dijous, 24 de juliol de 2014

Delfina i Benjamín

Aquest diumenge la secció d’Esports de La Vanguardia obria amb un bon article de Toni López Jordà centrat en la figura de Luis Suárez. El relat del seu representant Pere Guardiola permetia reproduir la història sentimental que lliga el futbolista uruguaià a l’Hospitalet i Castelldefels, les dues destinacions consecutives on va emigrar la família de l’adolescent de qui s’havia enamorat, avui mare dels seus fills. López Jordà resseguia el Suárez Tour a Castelldefels pels establiments més propers a la casa catalana dels sogres i l’il·lustrava amb les petjades cal·ligràfiques que el davanter hi ha deixat en forma de samarreta signada. L’article revelava aspectes quotidians de la família Suárez, com que la seva filla Delfina va néixer fa quatre anys a la Teknon de Barcelona perquè el pare ja estava de pretemporada i la mare es va reunir amb la família. També explicava que Delfina anirà a la British School of Barcelona, on coincidirà amb els fills de Mascherano i Luis Enrique (no em vull ni imaginar una reunió de pares si les coses no rutllen a can Barça). Però el company López Jordà acabava el seu article amb un repte que no puc esquivar. Cada cop que Suárez marca un gol fa un petó al canell dret, just allà on porta tatuat el nom de la seva filla Delfina. Quan els seguidors del Liverpool van descobrir que les set lletres de Delfina, recombinades, coincideixen amb les del seu mític estadi d’Anfield, s’ho van prendre com una declaració d’amor. L’anagrama és casual, perquè l’any 2010 Suárez jugava a l’Ajax, però és rodó, una d’aquelles mostres d’atzar verbal que tant apreciem els verbívors. Ara fa un any els Suárez van tenir el seu segon fill. Un nen, nascut a Liverpool, a qui anomenen Benjamín. López Jordà explica que el davanter també s’ha tatuat el nom del fill i acaba l’article amb aquesta pregunta directa: “El seu anagrama, en clau blaugrana, com seria... Màrius Serra?”. Glups. 


Luis Suárez es anagrama d’Aires zulús però, com era d’esperar, la màgia d’Anfield és irrepetible. Tot i així Delfina continua portant bons auguris anagramàtics en català i castellà, perquè les seves set lletres també permeten formar De final. Les lletres de Benjamín, en canvi, no acaben d’encaixar. Si hi afegim el cognom surt un missatge inquietant: Benjamín Suárez és anagrama de Menjaràs en Zubi, la qual cosa no sé ben bé què significa. Que ho interpretin els companys d’esports, començant pel Toni. Per reproduir la màgia de Delfina amb Anfield els Suárez potser haurien de tenir un altre fill, deixar-se d’anagrames i posar-li Salvador, directament.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 22/7/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir