El faraó Ynotrof

Dimarts es va inaugurar a l'Espai Balcó de l'Arts Santa Mònica una exposició que cal veure de perfil. Després de la reeixida experiència d'il·luminar els textos bíblics, Perico Pastor mostra ara els originals que van servir per a l'edició d'un altre llibre mil·lenari. Aquest cop, els pinzells de Pastor ens acosten a l'antic Egipte amb una combinació magistral de traç i taca que remet a l'obra civil del traçut artista. L'aproximació peripastoral a la terra dels faraons ve d'un dels textos literaris més divulgats de l'antic Egipte, la història de Sinhuè. La iniciativa sembla sorgida de l'esperit de Joan Perucho: l'Associació de Bibliòfils de Barcelona va decidir fer una edició no venal de la vida de Sinuhè. El projecte, de gran envergadura i lenta execució, ha implicat una nova traducció al català del text jeroglífic egipci. Aquesta exposició pública dels originals que Pastor ha produït per a l'exquisida edició de bibliòfil serveix per treure-la de la clandestinitat. El llibre, que algun editor tocat per l'egiptologia hauria de publicar en edició venal, du per títol La vida de Sinuhè o el gust de la mort, i l'agosarat traductor que ha traslladat els jeroglífics egipcis directament a la llengua catalana és el meu company de fatigues crucigramistes, Jordi Fortuny Boladeras. Conec la seva dèria egiptològica des de fa anys. Va començar a interessar-s'hi a partir dels cursets que promou el Museu Egipci i ha anat progressant amb gran dedicació i rigor. Ara és un veritable expert en escriptura jeroglífica, fins al punt que és capaç de traduir-la. Els qui han llegit el text el descriuen com a “fresc, planer, nou, lliure i aliè a contaminacions lingüístiques”. En l'imaginari popular no és estrany associar un crucigramista als jeroglífics, però els asseguro que la dificultat del llenguatge desxifrat per Champollion és extrema. En tot cas, el salt dels jeroglífics egipcis a una llengua viva i contemporània com el català és una filigrana que ultrapassa qualsevol triple salt mortal. A banda de les il·lustracions de Perico Pastor que justifiquen l'exposició, l'edició de bibliòfil també conté un prefaci de Josep Cervelló Autuori.


Afanyin-se, perquè només es pot visitar fins al proper diumenge 13 de juliol. Un bon dia per anar-hi serà aquest dimarts, dia 8, a les set de la tarda. Hi seran Cervelló, Fortuny i Pastor per fer una presentació de l'obra, però sobretot hi haurà una mena de poltergeist egipci que hauria entusiasmat Terenci Moix (si en Terenci fos viu, ja hauria entabanat algun editor perquè el tragués al mercat). Aquest dimarts al Santa Mònica els assistents podran seguir una lectura dramatitzada del text (en català) amb les veus de Sara Sansuan i Sergi Gibert, música de Pablo Fernàndez i direcció de Genoveva Pellicer. L'esperit de Sinhuè hi planarà despullat de la retòrica hollywoodiana. Alerta, però. Caldrà ser puntuals, perquè a diferència del que passa en d'altres palaus, al Santa Mònica l'aforament és limitat.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 5/7/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma