dijous, 24 de juliol de 2014

Les rimes de l'olla

Sempre he tingut amics del Sant Andreu. Alguns companys dels Salesians d’Horta jugaven en les categories inferiors del club que, fins a l’arribada de les segones equipacions qatarianes, era el principal equip que passejava les quatre barres pel món. També hi tinc família. De fet, el meu nebot Màrius Duch i Serra va començar a aficionar-se al futbol a l’estadi Narcís Sala. Ara he llegit que la Unió Esportiva Sant Andreu, de passat gloriós i futur incert, ha canviat de mans. S’ho ha quedat una empresa de nom anodí (Strategic Business Development XXI Century SL) que és propietat d’una brasilera de nom santificat: Dinorah Santa Ana Da Silva. La nova propietària controlarà el 96,23% de les accions que fins ara tenia l’actual president, Manuel Camino. La resta que completa el 100% continuarà en mans d’un grup de petits inversors liderats per Joan Gaspart. L’ex bispresident (sic) blaugrana és un personatge més transparent del que podria semblar. Quan presidia el Sant Andreu i es va enfrontar al Barça B va admetre que desitjava la victòria del rival. Ara el club santandreuenc continuarà lligat, ni que sigui de manera més tangencial, al blaugrana, perquè la senyora Dinorah Santa Ana és l’exdona i representant de Dani Alves. Exdona i actual representant, sí, jo també ho vaig haver de llegir dues vegades. Estar casat amb algú amb qui també mantens una relació professional no és un tan insòlit. Tothom coneix algú que comparteix oficina, empresa o especialitat. També són habituals els casos de pares d’esportistes o artistes que veuen el negoci en el tresor que tenen a casa i esdevenen els seus representants fins que la biologia o Hisenda els separen. No costaria gaire fer una llista de pares de futbolista (o tennista) que responen a aquest patró. 


Però si el representant és el cònjuge i la relació sentimental es trenca, com ha estat el cas d’Alves, mantenir la relació professional deu ser tota una experiència. En els temps del broc gros, quan no calia calibrar les paraules segons el percentatge de sensibilitats que podien ferir, circulava un proverbi salaç que feia “allà on tinguis l’olla, no hi posis la polla”. La idea subjacent era no embolicar-se amb ningú de la feina. Alves sembla haver seguit la lògica d’aquest proverbi, però en sentit contrari. En un món capaç de crear oficis com el coaching emocional, ser l’ex d’un futbolista és un valor curricular per exercir-ne de representant. La pregunta és: ara el Sant Andreu també el compra en qualitat de representant d’Alves? Potser després del Mineiraço Dani es vol assegurar tenir un club en el qual jugar.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 14/7/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir