dijous, 24 de juliol de 2014

Propinant dietes

L’actual clima de malfiança per la classe política demana a crits un cineasta que la plasmi. Si el cas Millet requeriria un Francis Ford Coppola capaç de fixar la parsimònia que intuïm rere els moviments tentaculars del gran pop del Palau, el cas Mercuri exigeix un tractament proper a Quentin Tarantino. Més enllà del tòpic que associa l’autor de Pulp Fiction al sang i fetge, Tarantino ha retratat com ningú el nerviosisme previ als grans esclats d’ira, un pessigolleig desassossegador que emana dels detalls més trivials. Segur que recorden aquella mítica discussió sobre si és bo o no donar propines a Reservoir Dogs (1992), una de les millors escenes del primer Tarantino. La pel·li narra la història d’un grup de gàngsters emboscats rere pseudònims cromàtics que fracassen estrepitosament a l’hora d’executar el robatori que han planejat. Els trobem asseguts en una taula d’hamburgueseria discutint abrandadament. L’espurna que encén la picabaralla és l’opinió del que es fa dir senyor Rosa. El gàngster rosaci afirma amb vehemència que és del tot contrari a donar propina a les cambreres, un costum arreladíssim en el món anglosaxó. La tertúlia que se’n deriva serveix per transmetre a l’espectador més atent que allò acabarà com el rosari de l’aurora. Doncs bé, l’actual polèmica mercurial, amb quaranta-quatre alcaldes de tots els colors afectats pel desgavell emanat de la Federació de Municipis de Catalunya, fa pensar en aquell primer Tarantino.

L’associació no és només imputable (amb perdó) a la meva efervescent imaginació de novel·lista. El mateix PSC de l’exalcalde Bustos va fer-la l’any 2008 durant la campanya electoral de  les generals espanyoles. Recordo unes tanques publicitàries molt efectistes que reproduïen el cartell roig-i-negre de Reservoir Dogs amb tres dels gàngsters substituïts per les siluetes de Mariano Rajoy, Ángel Acebes y Eduardo Zaplana. Ara hi podrien figurar altres siluetes. M’imagino una variant de la discussió a l’hora de pagar el compte de l’hamburgueseria. Els gàngsters han planejat un robatori que també acabarà desastrosament. I llavors el senyor Rosa, que té una notable retirada a Manuel Bustos, afirma amb vehemència que és del tot contrari a haver de presentar tíquets per cobrar dietes, un costum arreladíssim en el món llatí, i comença la picabaralla. Cada cop són més a la taula d’Alí Babà, fins que arriba la quarentena.


L’única quarentena possible és abolir totes les dietes i comissions que emmascaren privilegis i fer públics els sous íntegres, els baixos i els alts. I, per descomptat, pagar el que figura al compte i prou. Què vol dir això de donar propina?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum. 8/7/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir