dijous, 24 de juliol de 2014

Saviesa i erudició

Feia uns quants mundials de futbol que no trobava la manera de veure tants partits complets, pròrrogues i penaltis. No sempre és senzill dedicar blocs de noranta minuts d’horari laboral a una activitat que no t’implica emocionalment. Els que treballem per compte propi ho fem sempre i mai, tot alhora, sense horaris gaire definits. Aquesta vegada la possibilitat de veure els partits sense haver de seure davant de la tele ha estat la clau. La veritat és que he vist un percentatge molt alt de partits a través de les Apps de Mediaset o GolT. La meva tauleta s’ha confirmat com una pantalla portàtil fàcil de conjuntar amb l’elaboració de les graelles dels mots encreuats de tot l’estiu, que és una feina mecànica que acostumo a fer escoltant música. He passat, doncs, la major part de Mundial feliçment entre reixes. He vist jugar equips i futbolistes que mai abans no havia vist (Costa Rica, per exemple) i he escoltat narradors i comentaristes que mai abans no havia escoltat amb gaire atenció (Maldini, per exemple). Estic saturat. Ja coneixia la fama d’enciclopèdia amb potes que arrossega el periodista Julio Maldonado García, més conegut amb el renom de Maldini. Fins i tot he vist un documental en el qual mostrava la videoteca mil·lenària de partits que conserva i el bosc d’antenes col·lectives que poblen el seu terrat. Sé que Maldini és considerat un dels màxims experts en futbol internacional i que molts companys de professió l’idolatren per la seva capacitat quasi infinita de retenir dades documentals. 


Però mai no l’havia sentit fer d’analista de futbol i la veritat és que m’ha decebut molt. El respecte que mereix la seva honesta tasca de col·leccionista de cromos no m’impedeix dir que la seva aportació m’ha semblat pueril. Maldini és un erudit capaç de parlar tres minuts seguits sobre la carrera professional d’un lateral esquerre: els equips on ha jugat, qui l’ha entrenat, el seu rendiment... La pluja de dades que subministra l’acosta a aquelles tietes de poble capaces de traçar l’arbre genealògic complet dels pretendents de les seves nebodes. Quan Maldini intervé m’aclapara, m’atabala, em distreu del partit que miro i no m’ajuda ni a entendre’l millor ni a preveure’n el desenllaç. Tot i el seu to educat i gens prepotent, el subministrament indiscriminat de dades accessòries sobre els protagonistes del partit em provoca una prevenció que frega la repel·lència. Tot són arbres que no fan bosc. Un analista ha de ser un professional informat, sí, però sobretot ha de tenir capacitat d’anàlisi crítica. Professionals com Ricard Torquemada o Ramon Besa són savis. Maldini és un erudit.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 15/7/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir