dimarts, 16 de setembre de 2014

Anar com un rellotge

La puntualitat és una virtut. Quan les coses van “com un rellotge” funcionen bé, encara que estiguem parlant d’anar de ventre. Tots som esclaus del temps però l'esclavatge és absolut si no som capaços de dominar-lo. Veig que avui comença la Setmana dels horaris 2014. El logo són les busques d'un rellotge i l'eslògan el nom de l'entitat organitzadora: Ara és l'hora, amb un subtítol més descriptiu: iniciativa per a la reforma horària. Com que les busques del logo marquen l'hora clàssica de les 10 i 10, resulta inevitable pensar en la riuada humana que fa quatre dies va formar una gran V ocupant la Gran Via i la Diagonal de Barcelona. Si hi afegim que a les samarretes de la V també hi deia Ara és l'hora ja som al cap del carrer. En aquest país últimament les coses van com un rellotge. La iniciativa, que pretén reflexionar i inicidir en l'organització del temps de vida quotidiana, neix ara que bufen aires de canvi i es planteja durar tres anys, fins al 2016, “moment en què es preveu l'impuls de la reforma”. Un analista perspicaç hi veurà concomitàncies amb el full de ruta del procés sobiranista, però és lògic que s'ajusti a la teòrica durada d'aquesta legislatura històrica perquè la iniciativa prové d'un acord de Govern pres el 18 de març.

Sigui com sigui, les reflexions que es plantegen són molt pertinents. Cada dia se centren en un àmbit: educació, treball, salut, administració, mobilitat, comerç, cultura, oci... Avui que comença l’esola la jornada està centrada justament en l'educació, una de les influències principals en els horaris de les famílies. Tothom és conscient que la distribució d'hores i períodes de vacances del nostre sistema escolar és millorable, però hi ha dades detonants en tots els àmbits. Llegeixo que els catalans treballem 250 hores a l'any més que els alemanys, que dormim 53 minuts menys que la mitjana europea i que les dones catalanes són les més estressades del món, segons un estudi de 2013. A casa en viu una que no s'estressa per res, potser perquè encara no treballa i, després d'aprovar la selectivitat a mitjan juny, fins al 22 de setembre no ha de tornar a les aules. Tres mesos de vacances desestressen molt. Entre les moltes coses que ara posem en qüestió l'organització del nostre temps ha de ser prioritària. Quan, de jove, passava temporades a Anglaterra per fer immersió idiomàtica, vivia amb estupor el desenfrè dels concerts que començaven a les set de la tarda. Sobretot perquè hores més tard, amb una sensació mental de quatre de la matinada que no me l'acabava, tornava a la meva residència amb l'últim metro i em ficava al llit a l'hora que aquí tot just hauria començat el concert. Uns altres horaris són possibles.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 15/9/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir