dimecres, 3 de setembre de 2014

De prejudicis comuns

Per escriure una columna que tingui un mínim d'interès s'ha de donar una d'aquestes dues condicions: que el tema triat afecti directament el columnista o bé que li caigui tan lluny que se'l pugui mirar amb ulls d'extraterrestre. A la província de Guangdong el govern xinès ha dictaminat que a partir de setembre la televisió cantonesa emeti només en mandarí. Suprimeix, doncs, tots els programes que s'emetien en cantonès. Llegeixo que el cantonès i el mandarí escrits són mútuament intel·ligibles, però que això no passa en l'àmbit de l’oralitat. Més de la meitat de la població de Canton, capital de Guangdong, té per llengua materna el cantonès. El mandarí, basat en el xinès que es parla a Pequín, és la llengua vehicular de l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació d'abast estatal. De fet, l'anomenen “putonghua”, una denominació una mica malsonant la traducció de la qual  mon àvia Paula hauria associat inevitablement al vàter: llengua comuna. Ara el govern comunista vol reforçar el poder central en un estat culturalment molt divers, amb unes identitats locals tan complexes com les de l'antiga Unió Soviètica. L'escala demogràfica xinesa fa que la llengua “minoritzada” per Pequín tingui uns 60 milions de parlants, més que l'italià. El fet que el territori autònom de Hong Kong també tingui el cantonès com a llengua principal ajuda a vivificar-la, però l'afany unitarista de les autoritats xineses pot malmetre'n el futur. Els sinòlegs alerten sobre l'efecte devastador que de la promoció del putonghua té sobre les diverses llengües meridionals, com el hakka (30 milions de parlants) o el wu (80).

La substitució del cantonès pel mandarí a la tele local suscita reaccions de tots dos signes. El periodista Huang Xiaoyu, que hi treballa des de fa 38 anys, hi està en contra, i explica que l'escola és la clau de tot: “com que els nens només parlen mandarí a l'escola, quan a casa la mare els parla en cantonès li responen en mandarí”. La cinquantina senyora Yang, en canvi, que va immigrar a Canton procedent de Shandong, ho troba bé: “No entenc ni una paraula de cantonès, és molt empipador no poder veure la tele local”. També ho troba bé el professor septuagenari Zhang Yiyi, que viu a Canton des de 1988: “la llengua de l'educació ha de ser el mandarí; el cantonès és una llengua regional”. Llegeixo la nota de France Press que ho explica a El Soler, a tocar de Perpinyà, just després de fer una conferència d’inici de curs amb els  mestres de l'escola Bressola i recordo aquell missatge que porten alguns retrovisors: “Els objectes que apareixen en aquest mirall són més a prop del que sembla”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 2/9/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir