El capità Nemi i el 9N

Pablo Nemirovsky és un palindromista multiplataforma que respon a la indefinible categoria cortazariana dels cronopios. Argentí radicat a París des de 1976, amb incursions barcelonines, és un creador fascinat per la simetria dels mots. Compositor i escriptor, a voltes bandeonista i en ocasions flautista, sempre és un explorador de capicues textuals i musicals. Basta pasturar pel seu disc La ruta natural (Pablo Nemirovsky & Tierra del Fuego) per adonar-se que la reversibilitat verbal tenyeix totes les seves creacions. Com que col·labora a la revista referencial del món palindròmic, Semagames, que s’edita aquí, alguns lectors catalans li hem anat seguint el rastre. Vam parlar-ne a La Vanguardia quan l’any 2011 va editar a l’Argentina el seu primer llibre de literatura palindròmica, que duu per títol SobreverboS. Després va escriure, a quatre mans amb el palindromista català Xavi Torres, una altra obra de fascinants simetries: Miguel de Cervantes, autor del Soldado Rod Adlos (Milena Caserola, París) i ara torna a publicar a la mateixa editorial alternativa dues obres més: Del otro lado del otro lado (presentada, malgrat el títol d’anada i tornada, com la seva primera novel·la monodireccional) i Yo sin vos ovni soy (un altre poemari fet a còpia de palíndroms). La palindromia comporta construccions bizarre que poden abordar tots els temes. Literatura: “Parodia. —¿Con eso drogóse Bolaño? Tose, es otoñal, obeso, gordo, seno caído. (Rap)”. Futbol: “¿Hubo Gol o no? (monólogo) —¡Buh!”. Matemàtiques: “314,16. A su neto Pi hallé: baja, maja, bella hipotenusa. 6/1/413”. El món clàssic: “¿Sí, vivos acaso Séneca, Nerón…? —¡Roma Arde, Fedra!... Amor: no renacen esos… ¿acaso vivís?”. La psicoanàlisi: “A mí. Me mima, mi mar es, ¿a mamá dar tal odio? ¡No! ¡No! Idolatrada mamá será: ¡mi mami me mima!”


Les creacions del capità Nemirovsky demostren que, tot i l’extrema constricció que implica, el palíndrom serveix per abordar qualsevol temàtica. Els seus companys catalans de Semagames en són un exemple magnífic. Des del compte de Twitter @palindromistes difonen frases capicua del ja extens patrimoni que tenen arxivat i també comenten l’actualitat recargolant mots. Aquesta tardor, lògicament, aborden a còpia de palíndroms una qüestió tan candent i controvertida com la Consulta del 9 de novembre. Eladi Erill va obrir el joc amb un extraordinari “Aneu o no, lo nou Ena?” i continua seguint el procés palindròmicament amb capicues tan humits com “Lo procés ara no donarà secor, Pol”. Jesús Lladó pronostica què farem aquell dia entre exclamacions diverses: “Mer: a to viu, (crec ERC) ui! Votarem!”. Eduard Matas fa un bifront que es llegeix del dret en català —“Votem o no votem?”— i del revés en castellà: “¿Meto V o no meto V?”. Toni Guillamon dedica un palíndrom a Albert Rivera: “Sonada DUI, Ciudadanos!” i Eduard Matas a Alícia Sánchez Camacho: “A Camacho: Oh! Ca-maca!”. Queda clar que ho haurem de dir del dret i del revés: català a l’atac.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 27/9/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma