diumenge, 7 de setembre de 2014

Galledes d'aigua freda

  Només cal escoltar alguns polítics catalans en aquests dies previs a la Diada Viada per adonar-se que l’Ice Bucket Challenge se’l podia haver inventat un català. Ja ho saben, aquests videos de persones famoses (o no) que es foten (o els foten) una galleda d’aigua freda pel damunt i, abans o després dels xisclets i les tremolors, repten tres persones més perquè també comparteixin la pseudodutxa escocesa a les xarxes socials. En principi la finalitat és solidària, i se suposa que cada galledada va acompanyada d’una donació per lluitar contra l’Esclerosi Lateral Amniotròfica (ELA), però la potència exponencial de la xarxa fa que la cua perdi el cap i molta gent que es filma la mullena ja no sap ni d’on ve ni a què treu cap ni fa cap altra donació que la de la seva imatge remullada. Als Estats Units l’associació organitzadora afirma haver multiplicat per vint-i-cinc les donacions rebudes en el mateix període de l’any passat, però la campanya suscita crítiques. Tom Keane escriu a The Boston Globe que l’Ice Bucket Challenge va més enllà de l’habitual apel·lació a la culpa per incentivar la solidaritat. Aquí s’arriba al càstig i això li sembla excessiu. Al Chicago Tribune, Will Oremus recorda els concursos de miss samarreta mullada i troba a faltar informació sobre la malaltia o la destinació dels diners recaptats. És clar que els crítics també tenen qui els critiqui. Charlotte Allen es fot a Los Angeles Times dels progressistes que en malparlen, com si ningú no s’ho pogués passar bé (sic) fent una cosa bona per a algú altre i ironitza amb una llista de totes les coses que també caldria prohibir: els balls benèfics, les vendes de pastissos a l’escola, les rifes i les curses de sacs per Nadal.

Fa uns dies l’actor Patrick Stewart va intentar posar fi a aquesta moda amb un contravideo en el qual signa un xec (se suposa que la donació) i tot seguit usa el gel del cubell per servir-se un whisky, en comptes de fotre-se’l pel cap. Però el seu gest civilitzat no ha servit per frenar el fenomen. A Matadepera, quan jo era nen, els locals tenien el poc solidari costum de batejar els estiuejants. Els convidaven a anar al bosc de nit a caçar la xibeca (una òliba, no pas la cervesa) i quan els tenien al bosquet, ben a les fosques i en silenci, els fotien una galleda d’aigua gelada per sobre. Jo no vaig fer la mili i segur que m’he perdut una bona part del catàleg de quintades, però en un col·legi major de Sevilla una vegada em van voler fer la vaca. Confio que al proper il·luminat que vulgui muntar una campanya solidària no se li acudeixi documentar-se sobre les quintades més populars.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 1/9/14


Nominat per Els Amics de les Arts el mateix dia que sortia l'article, em resisteixo a ficar-me de peus a la galleda i passa això



1 comentari:

  1. Completament d'acord amb tu. La teatralització desfigura el missatge, que és l'important.

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir