L'ordi de Kuixim

Una de les claus de narrar és domar el temps. Yuval Noah Harari, un doctor en Història vinculat a les universitats d'Oxford i Jerusalem, fa tota una exhibició de doma temporal en un llibre fascinant: Sàpiens (una breu història de la humanitat) (Edicions 62). Harari té els sants protons de començar la seva narració fa 13.500 milions d'anys, resseguir el nostre periple de sàpiens fins al present i, encara, aventurar-se a pronosticar el futur inquietant que ens espera, producte de l'anomenat disseny intel·ligent. Sàpiens és un prodigi de divulgació científica escrit amb una claredat insòlita en el gènere, documentat amb rigor i sense enfarfec. Un exemple d'humil ambició, per dir-ho amb un oximoron reversible que també ens porta a una ambiciosa humilitat. D'entrada, estableix l'inici de la física (aparició de la matèria i l'energia) i de la química (àtoms i les molècules). Després tira d'el·lipsi vertiginosa. D'un paràgraf al següent poden haver passat 9 milions d'anys i haver-se format el planeta Terra. La biologia (aparició d'organismes) neix fa 3.800 milions d'anys i el següent salt narratiu és de 3.794 milionets més, fins que topem amb una àvia comuna entre humans i ximpanzès que va viure fa 6 milions d'anys. A partir d'aquí, el protagonisme és per a la nostra espècie. Els sàpiens, en pugna amb els neandertals i d'altres, evolucionem a l'Àfrica des de fa 200.000 anys fins que, de sobte, ara en fa 70.000, comencem a usar, ningú sap per què, el llenguatge ficcional i després ens estenem pertot. Aquest és l'inici de la història. Harari no s'està d'exposar hipòtesis i teories per explicar com és que la nostra arribada a Austràlia (fa 45.000 anys) o a Amèrica (en fa 12.000) precedeix l'extinció de la megafauna australiana i americana.


El llibre analitza amb originalitat les quatre grans revolucions humanes: la Cognitiva (aquesta de fa 70.000 anys), l'Agrícola (en fa 12.000), la Científica (500) i la Industrial (200). Les habilitats narratives de l'autor el porten a fer-nos sentir molt a prop d'aquells primers sàpiens que van fer el clic del llenguatge verbal i van generar les primeres ficcions. Fins i tot ens posem a la pell del blat o l'ordi, dos altres grans invasors del planeta. L'aproximació científica permet una mirada historiogràfica prou inèdita quan s'aplica sobre els fonaments ja coneguts de l'economia, la religió o els imperis. De vegades el llibre sembla escrit per un extraterrestre fascinat per aquestes estranyes criatures que som els sàpiens. Capaços de passar més d'un centenar de milers d'anys sense fotre brot i, un bon dia, elaborar un llenguatge que permet crear ficcions, mites, relats. Ara bé, les paraules més antigues (de fa 5 mil·lennis) que han perviscut gràcies a l’escriptura són molt prosaiques. En una tauleta d'argila de la ciutat d'Uruk llegim: “29.086 mesures ordi 37 mesos Kuixim”. Una transacció. Podria ser que el tal Kuixim fos el primer sàpiens de la història de qui coneixem el nom.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 20/9/14

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma