dilluns, 8 de setembre de 2014

Trimestre Oliver

Joan Miquel Oliver és un pintor de marines que vol ser dadà, amatent sempre a les cadenes d'esdeveniments que ens afecten més o menys. Separat des de fa poc de la seva estimada Antònia Font, triangula cançons amb els eterns Quimi Portet i Jaume Sisa. I escriu. L'Oliver, jovenàs solleric que en aquest celebratori 2014 entra en quarentena, ha tingut sempre una vena literària transgènica, o transgenèrica. A la seva celebrada faceta de lletrista d'Antònia Font i en dos elapés en solitari, aquest aqueferat llicenciat en Filosofia per la UIB afegeix textos en altres gèneres, com la poesia no cantada a Odissea Trenta Mil Lleonard Muntaner, 2002), la narrativa en una interessant novel·la sobre l'evanescència sentimental com El misteri de l'amor (Empúries 2008) o el teatre en clau de comèdia a Un quilo d'invisible (Empúries 2013), que parteix d’una convenció deliciosa: una pintura que fa desaparèixer allò que cobreix. Ara Oliver explora un gènere híbrid que té elements de dietari, biografia i reportatge a Setembre, octubre i novembre, publicat per L'altra editorial d’Eugènia Broggi.


Aquest llibre de títol trimestral és la constatació que l'autor de cançons com “Me sobren paraules” té escriguera, un terme encunyat per Biel Mesquida que defineix el desig immoderat d'enfilar mots. Ja a les primeres pàgines confessa que ara tenia ganes d'escriure sense inventar ficcions i havia pensat de fer-ho sobre els avistaments d'ovnis a Sóller. Però va conèixer la figura del reputat escalador Miquel Riera, considerat el pare d'una modalitat d'escalada costanera anomenada psicobloc, en la qual si perds l'equilibri caus a l'aigua, i va decidir escriure sobre ell. Durant tres mesos Oliver segueix Riera i descriu les coses que els passen, com en un diari de viatge que confegeix al text un to de road-movie. Al capdavall no hi passa res i hi passa de tot, com en els millors relats. El llibre trimestral d'Oliver és també el retrat d'una Mallorca alternativa plena de personatges singulars, alguns força estrambòtics, i el seu gran encert és que tot s'explica des de la modèstia esfilagarsada dels detalls quotidians, sense mitificacions revolucionàries de resistents apocalíptics ni exquisideses contrarevolucionàries d'integrats. Amb el pas dels dies l'escalada, el barranquisme i el paisatgisme conviuen naturalment amb la cultura, la noctambulància i les tensions socials inherents a la política mallorquina. Oliver aconsegueix mantenir l'interès en la lectura en tot moment, encara que expliqui coses que a priori no ens interessen. Combina de manera excel·lent una mirada espurnejant i una veu gens estrident. El músic dels Antònia Font pot ser escriptor els dotze mesos de l'any.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 8/9/14

1 comentari:

  1. No cal atribuir-li la paternitat d'"escriguera" a Biel Mesquida.

    http://www.rodamots.com/mot_cerca_resultat.asp?nm=2744

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir